Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) continua defensant els arguments bàsics, que ja ha traslladat a l’Administració catalana i a la de l’Estat espanyol, del que considera un model eficient de Política Agrària Comuna. Aquests aspectes han de contribuir realment a millorar l’eficiència, la competitivitat i la sostenibilitat del sector agrícola i ramader català.

En aquest sentit, JARC ha emfatitzat diferents aspectes als quals no sembla haver resposta en els acords que s’estan tancant.

1. Cal prioritzar els professionals de l’agricultura, focalitzant els ajuts en aquelles persones que realment promouen el desenvolupament rural i generen ocupació.
No hi ha hagut voluntat de definir la figura d’agricultor actiu i, per tant, es perd l’oportunitat d’adreçar els ajuts als professionals. Només s’ha acordat definir qui no podrà ser beneficiari, una llista tancada que hauria de donar-se per suposada (aeroports, ferrocarrils o camps de golf).

2. Cal vetllar al màxim per l’estabilitat econòmica de les explotacions, mitjançant un Règim de Pagament Base regionalitzat a partir de criteris agronòmics, econòmics, socials i productius. Cal garantir que en aplicació de la convergència (procés d’homogeneïtzació dels ajuts), un productor no vegi disminuïda la quantitat que rebia en més d’un 20%

Es continua vinculant els ajuts al nombre d’hectàrees més que al fet de ser un agricultor professional. La pèrdua màxima de rendes en base a la convergència es limitaria al 30%. S’ha eliminat el sostre d’ajut que pot rebre una explotació (inicialment fixat en 300.000 €), i s’ha establert una reducció en superar els 150.000 €.

Pel que fa a la regionalització, l’Estat espanyol encara no ha definit quin model aplicarà, malgrat les informacions al respecte fan preveure la voluntat d’establir-lo a nivell estatal, per tal de mantenir l’statu quo dels beneficiaris actuals.

3. Cal fer ús del major percentatge possible de pagaments voluntaris acoblats, assolint el 15% del sobre nacional i no el 13%, com sol•liciten altres organitzacions.

Per a determinats Estats Membres, com l’espanyol, es permetria l’ús del 13% del pressupost per a ajuts acoblats, més un 2% addicional per a proteaginoses. Caldrà ser molt coherent en quina decisió pren finalment l’Estat, atès que, recordem-ho, destinar més ajuts a acoblats implicarà reduir-lo d’alguna altra mesura.

4. Cal donar resposta als ramaders amb poca base territorial, atès que el nou sistema es basa en la superfície i la seva aplicació pot comportar un important perjudici a aquestes explotacions.

Serà essencial vetllar per com l’Estat espanyol aplica els ajuts acoblats a aquests productors, ja que l’actual PAC ha oblidat aquesta realitat, molt present a Catalunya.

5. S’ha d’establir uns condicionants o requisits assolibles per a percebre el pagament addicional amb finalitats mediambientals (greening), que no comportin un major abandonament de terres productives ni suposin descensos en la renda dels agricultors.

Malgrat es flexibilitza les exigències inicialment previstes per la Comissió, qualificant per exemple els conreus permanents com a component verd sense mesures addicionals a adoptar, el fet és que un 30% dels ajuts que un productor pot percebre dependran del greening. Les mesures contemplades no aporten avantatges mediambientals especials, però sí obligacions, costos i risc de perdre una part important dels ajuts.

6. Cal mantenir el sistema de quotes i drets per a la producció làctia i plantació de vinya, evitant una desregulació que pot incidir molt negativament en aquests sectors.

S’elimina aquests sistemes en el sector lacti i vitivinícola, malgrat en aquest darrer s’implementarà un sistema d’autorització de plantacions, permetent un 1% d’increment anual de drets de plantació. La pèrdua de mètodes de control del potencial productiu presenta un risc molt elevat en aquests sectors atesa la possibilitat d’increment de la producció sense limitació i el risc d’eliminació de la competència i d’acumulació de l’oferta en poques mans, no necessàriament catalanes.

7. Són necessàries mesures de regulació de mercats eficients, que permetin una certa estabilitat de preus (i consegüentment de rendes agràries) enfront de crisis o especulacions mercantils, alhora que davant d’acords comercials bilaterals en què el sector agrari és moneda de canvi.

L’eliminació o desvirtualització d’aquestes mesures i la constatació que les utilitzades no tenen, sovint, efectes significatius posen de manifest la necessitat d’adoptar mesures diferents que puguin ser més efectives.

Contràriament, els moviments de la UE semblen dirigits a desmantellar la preferència comunitària i afavorir acords preferencials, com per exemple amb el Marroc o el que actualment es negocia amb els EUA. En aquest apartat, és imprescindible un control estricte dels acords per tal de vetllar pel correcte compliment i evitar la competència deslleial.

8. És molt important potenciar les mesures de desenvolupament rural, garantir l’aportació del cofinançament de l’Estat espanyol i de la Generalitat de Catalunya, i evitar la pèrdua de fons comunitaris per manca d’execució, quan els productors sol•liciten ajuts que no poden ser ateses.

S’ha acordat la coexistència de programes nacionals i regionals, que es defensava per tal d’aconseguir una major eficàcia en determinades mesures. També la possibilitat d’invertir en regadius sempre que es garanteixi un estalvi mínim d’aigua, determinades mesures en l’àmbit forestal o en diversificació de l’activitat agrària.

És essencial, en la definició del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya, la priorització de les mesures que JARC ha defensat, en ser les que aporten competitivitat i rejoveniment, especialment incorporació de joves i plans de millora. No obstant, tampoc no és clara la voluntat de l’Estat espanyol de facilitar una aplicació territorialitzada i concretar un marc estatal integrat.

Aquestes són algunes de les dades que es desprèn de les informacions que JARC ha recollit a nivell català, de l’Estat espanyol o de la Unió Europea. En definitiva, una política força continuista pel que fa a la voluntat de distribució dels ajuts i un marc regulador que, cada cop més, posa el sector agrari com a moneda de canvi. El sector encara espera una veritable reforma de la PAC.