Unió de Pagesos considera que les mesures proposades recentment per la ministra d’Agricultura espanyola d’atorgar un ajut de 300 euros per vaca a les explotacions no viables, i un altre ajut per a les que es troben en el llindar de rendibilitat, no resoldrà els problemes del sector a Catalunya. Tot i que els criteris pels quals s’establirà la preferència dels ajuts encara no han estat totalment fixats, la mesura va més dirigida a un model d’explotació que no ha invertit en modernització i que no es correspon amb el de la majoria de les explotacions catalanes. Aquestes mesures podrien aplicar-se a unes 5.200 explotacions, que representen el 30,6% de les 17.000 granges que queden a tot l’Estat.

El sindicat també considera insuficients les propostes de la Comissió Europea (CE), que destinarà 500 milions d’euros per pal·liar el problema de liquiditat del sector ramader en general, perquè no totes van destinades a resoldre el problema estructural del sector. Per això, reclama a la CE, coincidint amb la reunió dels ministres d’Agricultura els propers 14 i 15 de setembre a Luxemburg per debatre els criteris del repartiment dels ajuts, que tinguin en compte els nivells de renda de la pagesia.

Cal recordar que els 500 milions anunciats per la CE no provenen del fons de crisi de la Política Agrària Comuna (PAC), sinó que formen part dels 900 milions d’euros de taxa suplementària (supertaxa) dels ramaders que van superar la seva quota en la campanya passada. L’objectiu dels criteris de repartiment, tot i que encara no estan fixats, és que recaiguin sobre els productors i països més afectats per la caiguda de preus de la llet. En aquest sentit, Unió de Pagesos demana que es tinguin en compte, a més dels preus de la llet crua, els alts costos de producció que han de pagar els ramaders a Catalunya, i que no es veuen compensats en els preus percebuts en origen.

Pel que fa a les mesures de la Comissió Europea destinades a estabilitzar mercats, el sindicat insisteix en que a Catalunya, com a zona deficitària en producció (produeix el 60% del que consumeix), cal un segell per diferenciar la llet produïda aquí, i al que sempre s’hi ha oposat la indústria làctia, tenint en compte que el sector català està molt professionalitzat, amb explotacions punteres pel que fa a qualitat, higiene o benestar dels animals, amb l’objectiu de poder-se diferenciar de la d’altres orígens, que poden provenir de sistemes de producció menys exigents.

Unió de Pagesos també lamenta la inacció de les autoritats europees davant les nombroses denúncies presentades pel sindicat per la presumpta venda a pèrdues o per la utilització de la llet com a producte reclam per part de la gran distribució, tot i que la CE reconeix el que anomena “comerç injust”, en referència a aquestes pràctiques en països com Espanya i Regne Unit.

Unió de Pagesos va traslladar la setmana passada als responsables del departament d’Agricultura aquestes demandes per perseguir les estratègies de venda a pèrdues i altres mesures comercials que malmeten la imatge de la llet com a aliment. En una reunió amb el director general d’Agricultura, Alfons Vilarrasa, el sindicat va insistir en fer valdre les seves propostes per fer front a la greu crisi del sector.

A més de l’etiquetatge de l’origen de la llet i la valoració dels costos de producció a l’hora de dur a terme polítiques per als ramaders, el sindicat proposa promocionar el consum de llet i productes làctics a les escoles, en la línia propugnada per la CE i també unida al concepte de proximitat.

Altres actuacions destinades a reduir costos de producció o millorar la gestió de les explotacions serien, per al sindicat, retirar l’obligació d’aïllar les explotacions lleteres amb una tanca perimetral, ja que suposa un cost inasumible, i en molts casos és impracticable; i el manteniment de l’Observatori de la Llet del Departament.

Unió de Pagesos també va demanar als representants del Departament que traslladin als governs estatal i europeu la necessitat de considerar les greus conseqüències que el Tractat de Lliure Comerç entre la UE i els EUA (TTIP) pot comportar per al sector lleter, ja que el probable acostament de normatives dificultaria diferenciar els productes catalans dels altres (etiquetatge, distintius de qualitat, etc), ja que va en el sentit contrari al model productiu català, basat en la qualitat.

El sindicat va recordar en la mateixa reunió l’aprovació i publicació pendents del decret de venda directa de llet crua, ja que és una regulació reivindicada per Unió de Pagesos des de fa anys i que l’administració catalana havia promès tenir-la enllestida abans de l’estiu.