La situació límit a la que ha arribat el sector lleter català i espanyol en els darrers mesos ha dut a Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) a exigir a l’administració que es prengui seriosament el sector i que escolti les demandes que li arriben d’aquest per tal de poder articular les mesures necessàries per reorientar i garantir el seu futur.
Des de la sectorial de la llet de JARC hem demanat reiteradament l’aplicació de mesures concretes, però sembla ser que en aquest moment, davant les properes eleccions a Galícia s’està debatent sobre alguns temes que sempre hem defensat des de JARC.

Entre aquestes mesures, cal destacar que el sector lleter necessita ja d’una liberalització de les quotes lleteres, ja que arran de l’entrada en vigor del pagament únic i amb l’objectiu d’evitar pràctiques especulatives, des del Ministeri d’Agricultura es va prohibir la compra-venda de quota entre particulars desvinculada de l’explotació. Aquesta prohibició encara segueix vigent, motiu per al qual les explotacions queden lligades de mans i peus si volen créixer, reduir cabana o fins i tot deixar l’activitat.

Una altra de les mesures que des de JARC hem proposat ha estat el repartiment de la quota de la que disposa l’Estat. Considerem imprescindible que es reparteixi entre els productors de llet la quota de producció que actualment té retinguda, procedent del darrer pla d’abandonament, del 2% de l’increment de quota que ha assignat la UE… La sectorial de la llet de JARC sempre ha demanat que el repartiment d’aquesta quota segueixi el criteri marcat des de la UE, és a dir de manera lineal entre tots els sol•licitants mentre que la quota procedent dels plans d’abandonament demanem que es pugui repartir seguint els criteris que determini cada CCAA en funció de l’estructura del seu propi sector lleter.

La supressió de l’obligatorietat de signar un contracte tipus és una de les exigències que JARC defensa. Des de la sectorial de la llet defensem que es modifiqui la normativa per tal que el cobrament del pagament addicional de la llet no quedi supeditat a la disponibilitat d’un contracte tipus de lliurament, ja que d’interès d’aquest queda desvirtuat quan passa a ser obligatori per poder cobrar un ajut vinculat a la producció de la llet de qualitat.

Finalment, exigim la convocatòria d’un pla d’abandonament indemnitzat per dotar al sector de totes les eines que fins ara havia tingut a la seva disposició per a regular-se i permetre la continuïtat i viabilitat de les explotacions que vulguin continuar.

Lleida, 19 de gener de 2009