El sector porcí de Catalunya ha estat, i esperem que continuï essent, capdavanter a l’Estat Espanyol. L’origen d’aquest lideratge rau en l’important creixement d’aquest sector a les nostres comarques, que també ha suposat un important potencial econòmic i industrial d’activitats complementaries a la del sector porcí, com la agro-indústria de la fabricació de pinsos, la construcció de granges, laboratoris de medicaments, escorxadors, transport, … Ara bé, encara que ens vulguin fer creure que el creixement del sector porcí s’ha localitzat en punts de forma desordenada, això no és ben cert. La localització del sector porcí no ha estat fruit de la casualitat. Com a conseqüència de les poques i pobres estructures de comunicació terrestre que existien a Catalunya, la majoria de granges, a l’igual que les activitats complementàries, van instal•lar-se prop de l’eix de comunicació de la N-II. Un eix viari que facilitava i abaratia el cost del transport de pinso, animals, …
Avui, tenim punts del territori català on es concentren un nombre de granges superior al desitjable. Aquesta herència l’estem patint, tant a nivell sanitari com mediambiental, concretament dels excedents de purins, ja que no totes les dejeccions produïdes poden ser aplicades com adob agrícola sense crear un problema mediambiental.
Amb l’afany de trobar una sortida a aquesta qüestió, tots els ramaders de Catalunya vam elaborar un Pla de Dejeccions Ramaderes, amb la voluntat de poder-ne millorar la gestió. En aquells enclavaments on la gestió dels purins és més complexa, els ramaders van decidir unir-se en diferents associacions a nivell local per resoldre el seu problema, impulsats per l’Administració, ja que l’acció en global sempre dóna millors resultats que l’acció individual en aquests punts concrets.
Els ramaders van emprendre quantioses inversions per poder solucionar aquest problema in situ, ja que els purins encara que tinguin el tracte de residus industrials, són subproductes animals associats a unes problemàtiques sanitàries i de logística que en recomanen la gestió en la zona on es generen. I la solució que es va plantejar va ser la instal•lació de plantes de tractament de purins, és a dir, plantes de cogeneració que produeixen electricitat i que redueixen els purins fins a una forma sòlida amb uns avantatges, com la reducció del volum, amb menys problemes logístics, sanitaris i olfactius, acompanyats de la posterior gestió agrícola amb més possibilitats.
Gràcies a la poca sensibilitat de les administracions envers a aquest problema, avui aquesta beneficiosa solució corre el perill de no poder ser aplicada, ja que l’ajut que es donaven a les empreses de cogeneració s’ha reduït de tal manera que la seva aplicació és inviable.
Per això, la sectorial de porcí de JARC reclama a les administracions que tornin a primar la cogeneració amb el mateix esforç d’abans, igual que es fa amb energies com l’eòlica. A més, cal que es potenciïn aquestes associacions de ramaders existents i les que es puguin formar, per a que siguem els mateixos ramaders els qui solucionem el problema, ja que també som els qui vivim dia a dia i coneixem de primera mà aquesta complexa problemàtica.
Jaume Alòs
Sectorial Porcí JARC
Deja un comentario