JARC: Molta burocràcia i poca efectivitat

Hem deixat enrera l’any 2005 i ens trobem immersos de ple a la costa de gener de 2006, és a dir, el sector fructícola té al davant la travessia del desert i sense camells, i al darrera un grapat de promeses que no han arribat.

Avui tothom sap que l’agricultura en general -és «vox populi»- està trinxada i l’administració ho sap més que ningú. Al sector fructícola, al qual es neda sempre amb l’aigua al coll, arrosseguem duess campanyes desastroses, sobretot l’última. El DARP té les eines, perquè sapiguem on agafar-nos a l’hora de fer inversions i com passa a tots els altres sectors de producció, quan hi ha una crisi posar els recursos necessaris per contrarestar i anivellar el camçi de les empreses perquè aquestes exporten els seus productes i generen moltes divises.

Vull pensar que el DARP i sobretot el Govern de la Generalitat saben que un tant per cent molt elevat de la producció fructícola s’exporta. És més, avui som un referent en l’àmbit europeu i quasi mundial i per tant, els nostres productes generen moltes divises al país, i el més important, aquests autònoms, petites i mitjanes empreses estan escampades pel territori consolidant i vertebrant una xarxa econòmica, ecologista, paisatgística i social molt important.

Doncs bé, ahores d’ara hi després de manifestacions per part dels sindicats i reiterades entrevistes amb els responsables de l’administració, no tan sols no s’ha dut a terme cap acció per la seva part, sino que les eines bàsiques com els plans de millora o els crèdits de l’ICCA, que molts professionals vam confiar estan pendents d’execució des de fa molt temps. Si en mig d’una crisi galopant com aquesta no podem confiar amb això, en què em de confiar?

Perquè serveix l’ICCA si no hi ha diners per l’agricultura?

No hi ha saviesa enganyant l’indefens, hi ha un reflex de la pròpia ignorància.

Lluis Mor

Sectorial de la Fruita Dolça de JARC