JARC exigeix alternatives biològiques i tecnològiques davant la supressió de productes fitosanitaris autoritzats en els conreus

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) reclama que es doti al sector agrícola català de suficients alternatives de caràcter biològic o tecnològic que permetin compensar els efectes que té la progressiva reducció de matèries actives autoritzades en el tractament de plagues i malalties dels diferents conreus que es produeixen al nostre país.

Arran de l’aprovació de la Directiva comunitària (D.91/414/CEE) es van establir les bases per a disposar d’una llista única de substàncies actives autoritzades en la formulació de productes fitosanitaris per tal d’unificar els criteris i donar resposta a les exigències de controls toxicològics i ecotoxicològics que demanda la societat. Tot plegat va suposar la retirada del mercat de més del 50% de les matèries actives, la majoria de les quals es fan servir en produccions mediterrànies com els cítrics, l’horta o la fruita dolça.

En aquest marc, el passat 13 de gener, el Parlament Europeu va aprovar un nou paquet de normes sobre l’ús i comercialització de fitosanitaris que suma 22 matèries actives més a la llista de les no autoritzades, alhora que prohibeix la polvorització aèria. L’Estat espanyol disposa ara de dos anys per aplicar aquesta directiva i un any i mig més per aplicar la prohibició i retirada de les substàncies químiques que s’hi relacionen. Cal assenyalar que les matèries actives suprimides de la llista, així com les pràctiques com la polvorització aèria només es podran dura a terme si hi ha un risc important per a la sanitat vegetal i sempre amb un permís especial de les autoritats competents.

Des de JARC considerem que si bé finalment la supressió ha estat inferior a l’anunciada (85%), els conreus mediterranis continuen essent els principals perjudicats ja que si no es disposa d’eines alternatives de lluita, es produirà una reducció notable de la producció que s’ha estimat, en el cas dels cítrics en el 50%. Alhora però també suposa un increment dels costos de producció, ja que els fitosanitaris substituts són més cars i per tant, un encariment dels productes hortofructícoles europeus.

Tot plegat pot suposar doncs, un increment de les importacions de productes hortofructícoles procedents de països tercers on, paradògicament, aquestes limitacions en l’ús de fitosanitaris no existeixen.

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) considera que si Europa vol ser pionera i mediambientalment sostenible, amb una producció alimentària ecològica ha de crear i facilitar eines i alternatives eficaces als productors per tal que aquests puguin ser competitius al mercat mundial, no només en qualitat sinó també en preus. Tal i com estan les coses en aquest moment, ens trobem que hi ha conreus de l’arc mediterrani que no tenen cap producte fitosanitari autoritzat i tampoc no disposen d’alternativa biològica amb la qualcosa estan abocats a desaparèixer.

L’agricultura de l’arc mediterrani, la principal afectada per les retallades de matèries primeres, haurà de modificar els tractaments de lluita contra les plagues i malalties dels seus conreus amb les conseqüències de resistències i problemàtiques que se’n poden derivar ja que la supressió de matèries no es basa en criteris de risc.

Finalment esmentar que la creació de la Llista Única Comunitària de matèries actives autoritzades i de Límits Màxims de Residus havia de servir per eliminar d’una vegada els conflictes comercials generats per diferents plataformes privades que estableixen els seus propis criteris sota el nom d’un distintiu de qualitat (GlobalGap, BRC, IFS, Best Alliance…) que res tenen a veure amb la seguretat alimentària, sinó que es tracta d’exigències que automàticament redueixen la possible oferta de producte a determinades empreses i plataformes que d’aquesta manera poden marcar els preus que paguen als productors amb més comoditat.

Tarragona, 19 de gener de 2009