El President Montilla, en el debat de política general, m’ha agradat molt quan deia que no podien caure en el pessimisme, que ell estima al seu País, aquest País que tenim gent que va molt be, que ho fa be. Deixim dir-li que això és un discurs meravellós, però no és la realitat, és veritat que el pessimisme no ajuda, però no cal carregar contra la oposició si el país no va bé.

Els diferents sectors que conformen la economia d’aquest País no ens fa falta escoltar ni a polítics optimistes ni els pessimistes, doncs la realitat del dia a dia és qui ens dona més desànim, el nostre sector agrícola i ramader, com tants d’altres veiem com anem desapareixent o mal vivint, amb angoixes de crèdits per tornar, o pòlisses per renovar a més de poques vendes i mal pagades.

La crisi de la llet és un clar exponent, o la del porcí, o del conill, o la vinya. Si la Unió Europea dona potestat als Estats Membres perquè paguin els ajuts de mínimis en aquests casos tan crítics, però resulta que per més bona voluntat de la Conselleria d’Agricultura no ho poden pagar perquè no tenen diners, així ens ho han fet saber. Aquí la culpa és de la Conselleria d’Economia, que està passant les tisores a tots els Departaments, amb molt afany recaptador i amb molt afany de no deixar-los anar, com és el tema de les taxes dels escorxadors o les del cèntim sanitari que diuen que retornaran al sector, però resulta que no els veiem; serà que alguna Conselleria com la de Treball esgota tots els diners d’economia? Doncs cada dia posar més aturats a les llistes i no s’inverteix per crear llocs de Treball.

Dona la impressió que és vol portar el país a l’economia submergida, no és millor donar incentius per crear llocs de treball estable com era el cas del “xec servei”. Petites empreses que van contractar gent aturada, especialment dones i que funcionaven molt bé i amb conveni per a 5 anys. Als sis mesos s’ha acabat tot i la gent que hi treballa a l’atur, les feines tornen a ser submergides; els ajuntament ho saben i la Conselleria també. Això és destruir treballs i empreses, costava pocs diners a l’Estat. Quan avui sentim que els pressupostos de l’Estat venen retallats per l’any que ve, la pujada de impostos, especialment l’IVA, que aturarà mes el consum, la penalització a l’estalvi, les empreses cada vegada menys competitives.

President crec que s’estima aquest país, la oposició no és pessimista, és realista, les coses no es fan be ni van bé.