Unió de Pagesos veu amb molta preocupació les mesures de reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) que la Comissió Europea presentarà demà, ja que la progressiva introducció d’una inequitativa tarifa plana estatal a partir del 2014 per distribuir els ajuts directes de la PAC –o d‘una tarifa europea com a més tard el 2028– redueix aquests ajuts a Catalunya al voltant d‘un 30%, 85 milions d’euros. A més, la destinació d‘un altre 30% dels ajuts directes actuals a noves mesures de pràctiques agràries mediambientals que se sumen a les obligacions productives que ja existeixen a la Unió Europea (UE) faria reduir, com a mínim, en 85 milions més els marges nets actuals de les activitats productives en introduir nous sobrecostos que el mercat no remunera per la competència deslleial: els productes europeus han de competir al propi mercat de la UE amb productes de fora, sovint indiferenciats però amb costos de producció inferiors perquè no estan obligats a complir els mateixos requisits. Per tant, la reducció de la renda agrària catalana entre ambdues mesures seria del voltant d’un 10%, que se sumarà a la reducció acumulada, segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, d’un 38% en termes constants entre els anys 2001 i 2010.

La Comissió Europea presenta demà aquest conjunt de propostes de reformes normatives de la Política Agrària Comuna (PAC), per tal de modificar la principal política comuna a partir de l’any 2014, reformes que, d’acord amb els tractats de la Unió Europea, des de demà entren en el procés de codecisió legislativa entre el Consell Europeu i el Parlament Europeu, el qual pot allargar-se diversos anys en cas de desacord entre ambdues institucions.

La tarifa plana discrimina els països mediterranis. Unió de Pagesos comparteix amb la Comissió Europea (CE) que el manteniment dels ajuts directes basats en referències històriques consagra una distribució molt desigual que, com més temps passa, més s’allunya de la realitat econòmica i no respon a les exigències de la ciutadania europea. No obstant, això no pot obviar que ni amb períodes transitoris, no està justificat ni econòmica, ni agronòmicament arribar a una sola base en els ajuts directes, ja que l’agricultura i ramaderia dels països mediterranis disposa d’una gran varietat de sistemes productius (secà i regadiu, conreus anuals i permanents o ramaderia intensiva i extensiva…) amb costos, produccions i amortitzacions de les inversions molt diferents; per tant, el sindicat considera contràries al principi de proporcionalitat aquestes propostes de la Comissió Europea.

Més mesures addicionals a la UE agreugen la competència deslleial. Unió de Pagesos considera inviable per a la competitivitat de l’agricultura i ramaderia europea afegir més obligacions a les normes de producció europees, ja que en l’actualitat la producció europea ja compta amb una gran competència deslleial front a les importacions de productes originàries de països tercers que no han de complir les més estrictes normatives del món en matèries de seguretat i traçabilitat alimentàries, de medi ambient, de protecció de l’aigua i de benestar animal. Les nostres produccions competeixen al propi mercat europeu amb productes de la resta del món que no els han de complir; per tant, que no suporten aquest sobrecost i que sovint no es poden identificar per l’origen. Per al sindicat, cal modificar profundament la proposta de la CE de destinar un 30% dels ajuts directes actuals a mesures de pràctiques agràries mediambientals addicionals i aprofitar aquesta reforma per posar en valor aquestes majors exigències europees que ja existeixen, però que actualment no reconeix ni remunera el mercat.

Els mecanismes de crisi de mercat no s’ajusten a les necessitats valorades per la pròpia UE. Unió de Pagesos també veu amb preocupació les propostes de la Comissió Europea per fer front a les crisis en el mercat, ja que són de poc calat pel que fa als baixos preus en origen i, a més, obliden els forts increments de costos de producció quan les crisis derivades d’ambdues causes són cada vegada més freqüents en els mercats agroalimentaris europeus i la pagesia les pateix més que ningú. Aquestes propostes només preveuen pel període 2014 a 2020 de 531 a 598 milions d’euros anuals per al nou fons de crisi, sense criteris objectius que en desencadenin la seva aplicació i subjecte a l’acord previ dels 27 estats, la qual cosa genera un seriós dubte sobre la seva aplicació per a les crisis dels sectors mediterranis. A més, segons els càlculs de la pròpia Comissió, en el cas d’haver existit una eina d’estabilització d’ingressos per la UE-25, entre 1998 i 2007, haurien existit unes necessitats mitjanes anuals de 6.152 milions d’euros.

L’eina d’estabilització d’ingressos ha de ser igual per a tots els països membres. Per a Unió de Pagesos, resulta indignant que la Comissió proposi que una eina d’estabilització d’ingressos s’inclogui en el desenvolupament rural, és a dir, cofinançada pels estats i/o regions de la Unió Europea i, per tant, que pugui estar instaurada en uns estats sí i en altres no o en unes regions sí i en altres no, ja que en el desenvolupament rural l’eina seria facultativa, amb les greus competències deslleials que es poden generar entre productors afectats per una mateixa crisi, uns amb assegurança d’ingressos i altres sense. A més, tampoc es proposa una redistribució dels fons europeus del desenvolupament rural (2014-2020) que tingui en compte que el 23,24% de les necessitats mitjanes de la UE-25 (1998 a 2007) d’una eina d’estabilització dels ingressos correspon a l’Estat espanyol, quan en la distribució d’aquests fons actualment l’Estat espanyol té poc més del 8,36%.