Que els cunicultors ho estem passant realment malament, ja no és ni novetat ni notícia. Però que la que ha estat fins ara la Llotja de referència del país per a aquesta carn, la llotja de Bellpuig, està en crisi és un veritable problema per al sector. Ja fa sis setmanes que la taula del conill no es reuneix ni pacta cap preu i això suposa que els productors es fixen un preu que lluny de ser el que ha de servir de referència, al no estar negociat amb els escorxadors perquè aquests no assisteixen a les sessions, no serveix de res.

Ara per ara qui marca el ritme és l’orquestra de la Llotja de Madrid, que des de sempre ha estipulat unes cotitzacions inferiors a Bellpuig. I si bé és cert que tothom nega adherir-se a aquests preus de referència, ves per on… resulta que els cunicultors percebem si fa no fa un preu molt similar al que allí s’estipula.

A tot plegat s’hi ha d’afegir que encara que el preu que estipulen les llotges sigui referencial y no d’aplicació obligatòria, resulta que ara per ara es paga de l’ordre d’uns 10 cèntims d’euro per sota del preu que aquesta llotja assenyala. Un fet que agreuja encara més la situació del sector productor, especialment quan parlem de cotitzacions que ja tenen el seu punt de partida per sota del preu de cost de producció i, per tant, clarament desfavorables als interessos de la cunicultura catalana.

És per això que des de JARC, i cada vegada se’ns sumen més veus, volem denunciar obertament l’existència d’aquest acord encobert en l’establiment del preu de compra que es marquen els escorxadors que vulnera clarament les pràctiques anticompetitives de mercat, d’acord amb els supòsits amb els que es treballa des de la Comissió Nacional de la Competència. De fet, la Llei en la que s’empara aquest ens el que persegueix és la «competència justa i el comerç lliure» alhora que «restringeix els acords horitzontals, verticals, l’abús d’una posició dominant en el mercat o les fusions que perjudiquen el consumidor».

Per acabar-ho d’adobar, a més a més de la voluntat d’anul•lar una llotja de referència al sector de la cunicultura catalana com ha estat la Llotja de Bellpuig, des de JARC volem denunciar una vegada més la mala praxis que impera en la utilització de la tan socorreguda Llei de l’oferta i la demanda en el cas de la carn de conill. M’explicaré.

Els darrers anys s’ha estat subvencionant el preu de la carn de conill de la mà de l’elevat preu que es rebia de la pell d’aquests animals. Mentre el valor de la pell creixia com a conseqüència de la demanda que ens arribava procedent de Xina i de la dinamització d’aquest mercat d’exportació, el preu de la carn de conill era extremadament baix. Però una cosa compensava l’altra. De fet però en aquell moment els escorxadors no van jugar net, ja que no van pagar el preu del conill al que realment marcava el mercat perquè ho emmascaraven amb el preu de la pell. Ara però que la pell s’ha devaluat, lluny de reconèixer els guanys que van obtenir a les nostres esquenes en els anys de bonança, ens ho repercuteixen de tal manera que encara ens penalitza més sobre el que se’ns paga per les nostres produccions. Així, als cunicultors que no hem pogut viure l’època de vaques grasses se’ns demana ara que ens ajustem un forat més el cinturó. D’aquí a poc, podran vendre directament la nostra pell… però que carn ja no en quedarà i més si tenim en compte l’escalada que viuen les matèries primeres.

En aquest context, hem arribat a la conclusió que depenem directament de la comercialització i per tant hem de ser capaços de fer rutllar el mercat d’exportació. És per això que estem en converses amb països de l’americà llatina i els Països àrabs. Entre aquests hi ha Brasil que demana un compromís d’abastament i diferents condicionants legals que ara serien llargs d’explicar. Per a poder assolir aquest repte serà necessària la implicació tant de la producció com dels escorxadors. I evidentment, les pràctiques deslleials que s’estan duent dificulten i molt aquesta entesa tan necessària per a poder tirar endavant un sector que corre el risc de desaparèixer. A la darrera taula sectorial, celebrada aquesta mateixa setmana, el DAAM va assegurar que traslladaria les queixes a la Comissió de Bones Pràctiques per tal de buscar solucions que ens permetin tornar a confiar els uns en els altres i encarar amb energia suficient els reptes que tenim a sobre la taula.