Unió de Pagesos assegura que en cap dels escenaris en els quals es donés un possible procés d’independència de Catalunya no hi hauria cap motiu perquè la pagesia, l’agroindústria o el món rural de Catalunya hagués de deixar de rebre els ajuts agraris, ja que no perillarien.

El sindicat ha analitzat tres escenaris possibles d’aquest procés en l’Informe sobre la Política Agrària Comuna i la possible independència de Catalunya: un escenari d’independència sense acord amb l’Estat espanyol però ajustat al dret internacional; una declaració unilateral d’independència no ajustada al dret internacional; o bé un procés pactat amb l’Estat espanyol.

En el primer escenari -que Catalunya arribés a la independència a través d’un procés sense acord amb l’Estat espanyol però ajustat al dret internacional- es generaria una situació transitòria en la qual seria imprescindible la reforma per unanimitat dels tractats de la Unió Europea per recollir-hi el nou Estat i les seves llengües oficials. En aquest cas, els ajuts agraris a la pagesia s’anirien cobrant a compte de l’aportació que Catalunya no podria fer a la Unió Europea en no existir els mecanismes institucionals per fer-la efectiva.

Pel que fa al segon escenari -que la independència de Catalunya arribés per una declaració unilateral no ajustada al dret internacional- caldria esperar a una ampliació de la Unió Europea per formar-hi part. Tanmateix, a Catalunya s’hauria de continuar aplicant el dret europeu per poder tornar a ser membre, ja que és una de les premisses bàsiques per assolir-ho. En no ser reconegut com a membre, no es generaria l’obligació de contribuir al sosteniment de la Unió Europea mentre no s’incorporés. Per tant, Unió de Pagesos considera que el nou estat podria fer front als pagaments equivalents a la PAC ja que, fins i tot, disposaria d’un marge econòmic folgat amb els tributs recaptats, en no haver de contribuir a la Unió Europea fins a la seva incorporació.

Tampoc perillarien els ajuts a la pagesia per al cas d’un procés pactat amb l’Estat espanyol.

D’altra banda, el sindicat també recorda que actualment Catalunya és aportadora neta a les arques comunitàries, amb uns 2.300 milions d’euros, al voltant de quatre vegades més del que rep. De fet, Catalunya ha rebut 530 milions d’euros com a mitjana anual (dels tres últims anys liquidats) dels fons estructurals i de cohesió europeus i de la Política Agrària Comuna (PAC).

L’aportació de Catalunya a la Unió Europea representa, a la pràctica, al voltant del 20% del total de la del l’Estat espanyol. Per al cas de l’Estat espanyol, segons el projecte de pressupostos per al 2013, l’aportació prevista a la Unió Europea és de 11.900 milions d’euros.

La Unió Europea, fonamentalment, rep finançament dels estats a partir de l’IVA que recapten, dels aranzels que es cobren a les importacions i una participació en funció del Producte Nacional Brut. Catalunya representa prop d’un 20% de l’aportació global de l’Estat espanyol a la Unió Europea, ja que el nostre país representa un 19,6% de la mitjana del Producte Interior Brut de l’Estat espanyol, aporta en IVA al voltant del 21% i el 25% de les importacions de països tercers que hi arriben ho fan actualment per Catalunya.