JARC: A l’agricultura catalana plou sobre mullat

La continentalitat és una característica del clima, que consisteix en diferències notables, d’aproximadament 20 graus, entre la mitjana de la temperatura del mes de l’any més fred i del més càlid, és a dir, entre l’hivern i l’estiu. Per tant, es caracteritza per unes temperatures contrastades entre l’estiu i l’hivern. A casa nostra, Lleida, Vic, i Manresa es podria considerar que tenen un clima mediterrani més continentalitzat. Però, aquesta situació és la que està marcant la primavera d’enguany a tot el territori català. A pocs dies de l’inici de l’estiu, les temperatures fresques i les constants pluges dels mesos d’abril i maig han protagonitzat el nostre clima i condicionat els nostres cultius.

JARC (Joves Agricultora i Ramaders de Catalunya) informa que als cultius d’horta, les zones costaneres no presenten la humitat i la temperatura propicia i esperada per aquestes dates, per afavorir el bon desenvolupament dels cultius. Aquestes condicions d’humitat, més assimilables a climes del nord d’Europa, afavoreixen l’augment de fongs i bactèries, problemàtica que actualment tenim a Catalunya.

Una altra conseqüència negativa d’aquesta climatologia, és la mala floració dels cultius. L’excés d’humitat perjudica una bona floració, ja que fa que es desprengui la corol•la, impedint l’alliberament del pol•len i provoca que les llavors no puguin germinar correctament. Calen temperatures més elevades i més hores de sol per unes floracions òptimes. A més, les constants pluges fan més complicat entrar a camp, sobretot en certs cultius, com és el de la patata.

Per que fa l’arròs, les pluges, el fred i el vent de mestral que ha bufat durant el mes de maig, estan posant en greu perill una collita que se’ns dubte serà baixa. Els aiguats van retardar l’inici de la campanya de sembra i amb el mal temps, la planta ha aturat el creixement, el que suposa en molts casos, torna a sembrar.

Al sector frutícola, el temps també ha afectat negativament les collites més primerenques, com les d’algunes varietats de préssec, nectarines i sobretot les cireres. Aquest darrer fruit és el que més n’ha patit les conseqüències; s’observen retards d’aproximats d’uns quinze dies en la recollida i produccions totalment malmeses o molt minvades. Per tant, a hores d’ara ja podem parlar d’una disminució en la producció i un escurçament del període realment productiu. El principal problema en aquest cas ha estat el que s’anomena cracking, que no és altra cosa que un desordre fisiològic que provoca el clivellament de la polpa del fruit, degut a un excès d’humitat durant el període final de maduració.

Pel que fa a l’olivera, sobretot en les zones de secà, la floració ha quedat greument afectada i es preveu un fort descens de la producció. El mateix passa amb fruits secs com l’atmetlla, on es calcula que el descens de la producció respecte a l’any passat pot ser superior al 30%.

A la vinya, l’excès de fred ha frenat el creixement dels ceps i està retardant la floració, però encara seria una mica precipitat parlar de possibles efectes negatius.

Davant aquesta situació, els agricultors catalans poden fer seva la dita que moltes vegades «plou sobre mullat». A les retallades de fons públics, que evidentment també afecten el sector agrícola i ramader català, la manca de poder en la fixació de preus de venda que en molts casos i durant llargs períodes obliga els productors a vendres per sota del preu de cost, la necessitat de competir dins un mercat que permet l’accès de productes provinents de països no subjectes a la normativa europea de sanitat i qualitat alimentària, també cal afegir els contratemps climatològics.