La FCAC demana reunió al conseller Pelegrí per garantir els ajuts a la fruita seca

En contra de la proposta del Ministeri l’eliminar l’ajut específic al sector perquè faria perillar les 50.000 hectàrees de fruita seca de Catalunya i existiria un risc real d’abandonament a curt termini en 10.000 hectàrees

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) denuncia que l’Administració està posant en perill la continuïtat de les més de 50.000 hectàrees productives de fruita seca i garrofa de Catalunya. Per aquest motiu, ha demanat una reunió urgent amb el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, i la convocatòria d’una Taula Sectorial Agrària. L’objectiu és traslladar la inquietud del sector sobre la problemàtica, reclamar el manteniment de l’ajut específic al sector, expressar la disconformitat amb la postura del Govern espanyol d’eliminar aquesta prima a partir de 2015 i sol•licitar-li que es facin efectius els pagaments pendents de l’ajut corresponents a 2012.

Per al responsable de fruita seca de la FCAC, Roger Palau, “sense l’ajut al sector, existiria un risc real d’abandonament a curt termini en unes 10.000 hectàrees, que representen el 20% del conreu”. Per aquest motiu, Palau ha explicat que “estem contra la proposta del Ministeri d’Agricultura de sacrificar aquest ajut per la convocatòria de plans de reconversió/reestructuració, donat que aquesta proposta només beneficiaria 5.000 hectàrees mentre que actualment s’està donant suport a més de 400.000 hectàrees anuals”.

Roger Palau defensa que “és necessari l’establiment d’un pla de reconversió/reestructuració del sector i, de fet, és una reivindicació històrica de la Federació. Ara bé, per garantir-ne l’eficàcia, s’hauria d’engegar de forma complementària a l’ajut específic del sector i no en substitució”.

A Catalunya, la producció de fruita seca es concreta en ametlla, avellana, garrofa, nous i pistatxos i es concentra principalment a les comarques tarragonines (37.000 hectàrees) i lleidatanes (unes 17.000 hectàrees).

L’abandonament de la producció seria perjudicial per al conjunt del país ja que, com apunta Palau, “el conreu de fruita seca es concentra a zones on no és viable cap altre conreu i l’abandonament podria comportar l’aparició de molta superfície descuidada i boscosa, amb el consegüent risc d’incendis”.