El sector ramader de Catalunya, representat per Unió de Pagesos, JARC, Asaja, Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Asoprovac, FECOC, Federació Avícola Catalana, Porcat i Anprogapor, ha traslladat avui al departament d’Agricultura la seva demanda conjunta per tal que s’apliqui una nova gestió per al servei de retirada i destrucció d’animals morts a les explotacions ramaderes. El sector reclama, entre altres qüestions, un increment de la subvenció d’ENESA per aquesta línia i un nou criteri de repartiment d’aquesta subvenció en funció del cost de cada espècie i orientació productiva. Els representants del Departament s’han mostrat receptius de cara a valorar les propostes del sector i traslladar al Govern de l’Estat les que són de la competència d’aquest.

Les organitzacions representades recorden que el sector ramader català té un paper estratègic, ja que representa el 60% de la producció final agrària i d’aquest sector en depèn la viabilitat d’altres sectors importants, com el de les indústries transformadores i el de la fabricació de pinsos. Cal assenyalar que el desenvolupament del sector ramader ha estat clau per estabilitzar la població agrària a bona part del territori.

L’assegurança per a la retirada i destrucció d’animals morts a Catalunya representa un 74,76% del cost nét total de les assegurances pecuàries, i el 21,2% del cost nét del total de les assegurances d’Agroseguro a Catalunya, segons dades d’ENESA de l’any 2011.

Les organitzacions del sector ramader han elaborat un document on manifesten la seva postura i les seves demandes respecte el servei de la retirada i destrucció d’animals morts a les explotacions agràries, i que avui han lliurat al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural:

Demanar un increment de la subvenció d’ENESA per aquesta línia, com s’ha fet per a la resta de les línies d’assegurança agrària del Pla 2014.

Determinar un nou criteri de repartiment de la subvenció d’ENESA en funció del cost de cada espècie i orientació productiva (mares, transició o engreix).

Cal conèixer amb més detall les aportacions econòmiques de l’administració estatal, a través d’ENESA, i de l’autonòmica, per als propers anys amb l’objectiu de poder valorar la continuïtat del sistema actual d’Agroseguro.

Cal una gestió més ajustada i una major transparència en la gestió d’Agroseguro; racionalització i transparència de les bonificacions i penalitzacions de les pòlisses i reflectir el cost de la freqüència de retirada i destrucció amb l’objectiu de millorar l’eficiència.

Convocar el Grup de Treballs sectorials d’agropecuaris amb l’objectiu d’analitzar les especificitats de la norma de l´assegurança dels cadàvers per espècie.

Demanar a les empreses gestores del servei una millora de l’eficiència a través de la implantació de contenidors refrigerats, i recalcular el preu del servei tenint en compte la freqüència de retirada, relacionant aquest factor amb els quilos retirats. Cal estudiar com establir contractes més llargs entre l’administració i les empreses que realitzen el servei de la retirada i destrucció d’animals morts per donar més estabilitat al sistema.

Demanar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural encarregar un estudi de valoració de les diferents possibilitats per gestionar aquest servei.