– Els pagaments acoblats en ramaderia haurien de concedir-se a aquells ramaders que exerceixin una veritable activitat encaminada a posar fre a la condició de vulnerabilitat que pateixen els seus sectors.

– JARC-COAG plantejarà que per al càlcul de l’ajuda es tingui en compte el nombre d’animals, un topall màxim per explotació i un mínim de productivitat.

JARC-COAG plantejarà aquesta tarda al Ministeri d’Agricultura una proposta de pagaments acoblats de la PAC en ramaderia, que prioritzi el suport a les explotacions familiars que mantenen i generen ocupació. Consideren que la nova PAC pot suposar una oportunitat perquè els pagaments acoblats es redistribueixin entre els ramaders realment actius, els sectors dels quals travessin serioses dificultats, prioritzant a aquells que exerceixin una activitat encaminada a frenar la condició de vulnerabilitat que pateixen els seus sectors i a impulsar el desenvolupament econòmic i social del medi rural.

JARC-COAG proposarà que per a l’elaboració del sistema de càlcul de l’ajuda acoblada en vaca alletant i oví-cabrum es recullin les següents variables:

– El nombre d’animals presents en l’explotació.

– Un topall màxim d’ajut percebut per explotació en funció de les Unitats de Treball Agrari (UTAs) empleades en la mateixa.

– Exigència d’un mínim de prolificitat mitjana per animal per percebre l’ajuda. Segons nombrosos informes, tant del propi MAGRAMA com d’altres entitats d’àmbit acadèmic (Universitat Politècnica de Madrid, Universitat de Còrdova, etc.), la cabana de vaques alletants a Espanya compta amb una fertilitat i prolificitat mitjana manifestament millorable des de fa anys. Per aquest motiu, des de JARC-COAG es proposa que el cobrament de l’ajuda acoblada en aquest subsector compti amb una que contribueixi a la millora d’aquests índexs reproductius. De manera indirecta, a més, s’estaria contribuint a disminuir la dependència de l’exterior pel que respecta a importacions de vedells per a l’engreix al nostre territori (importació mitjana d’uns 600.000 vedells/any). En oví-cabrum, seria vital recolzar l’augment de la producció donat que, amb el desacoblament de les ajudes a aquests sectors que es feu el 2006, s’ha produït una disminució del 25% del cens en el sector oví i del 11% en el sector caprí.

– En el cas del boví de llet, a més del nombre d’animals i topall màxim, l’import per cap s’hauria de modular proporcionalment als actius en les granges (unitats de treball de l’explotació). És el sector ramader que més patirà en l’actual Reforma de la PAC, ja que s’enfronta a la incertesa derivada de la desaparició del sistema de quotes làcties a la UE.

– Respecte al boví d’engreix, les ajudes acoblades haurien de concedir-se combinant criteris econòmics, socials i mediambientals, de manera que l’ajut no sigui linial per animal sinó que s’estableixi en funció dels condicionants del ramader i de la seva explotació.