JARC manté contacte directe i constant amb diferents partits polítics, malgrat això, a les portes de les eleccions al parlament europeu ha enviat a les formacions polítiques que s’hi presenten un recull de propostes que giren entorn dels principals reptes que ha d’afrontar el sector agrari en els propers anys:

Sector agrari: Estratègic

Cal que es remarqui que el sector agrari és estratègic, perquè assegura la producció d’aliments amb qualitat, seguretat i respecte al medi ambient, evitant la dependència alimentària de tercers països. A més, és un sector generador d’ocupació i riquesa al territori, assegurant el manteniment dels entorns rurals i la seva població.
Per tant, és clau per a Europa i, com a tal, els seus interessos han de considerar-se prioritaris i estratègics per aquells representants que siguin triats per formar part del nou Europarlament. A Brussel•les es prenen la major part de decisions que afecten als productors, per tant, cal la presència de parlamentaris coneixedors de la nostra realitat als grups de treball que afecten el sector. Cal que es reconeguin les diferencies territorials i es treballi en aquest sentit. Es poden establir marcs comuns però sense aplicar solucions generals.

Una PAC forta que prioritzi els professionals de l’activitat agrària

La Política Agrària Comuna (PAC) ha de prioritzar els professionals de l’activitat agrària, la seva activitat productiva i les inversions. A més, no pot deixar fora cap professional, donat que aquest fet provoca competència deslleial i distorsions al mercat.

La PAC ha de recolzar també la formació, la recerca, la transferència tecnològica i la innovació, però donant realment resposta a les necessitats del sector productiu.

I com no, ha de garantir els principis definits com a bàsics en el seu propi text: un nivell de vida adequat per la població rural, l’estabilitat dels mercats, la seguretat d’abastiment d’aliments a preus assumibles per als consumidors i un increment de la productivitat.

Imprescindible gestió i regulació dels mercats

Les mesures de gestió i regulació dels mercats, gradualment desmantellades en els últims anys, han de recuperar un paper protagonista en el si de la PAC. La UE ha de modificar el seu paradigma de desregulació per la instauració de mecanismes que evitin la volatilitat de preus i garanteixin l’estabilitat dels mercats agrícoles i uns preus als agricultors que superin els seus costos de producció.

Reducció de costos i de la dependència exterior

Per garantir la sostenibilitat del sector productor s’ha de promoure la millora permanent de la seva estructura de costos, molt depenent d’insums i matèries primeres procedents de fora de la Unió Europea, així com del cost energètic i de l’aigua. En acabat, no s’ha de permetre que s’incrementi encara més la pressió afegint taxes.

L’agricultura i l’alimentació no poden ser “monedes de canvi”

L’impacte dels acords internacionals de comerç sobre els productors agraris és enorme. Per això, la Unió Europea ha de mantenir una posició de fermesa davant les negociacions de liberalització comercial i evitar concessions. S’ha de recuperar el principi de preferència comunitària, i sobretot, ser conseqüents amb consumidors i productors. Produïm aliments de qualitat i segurs, però alhora es permet l’entrada d’aliments produïts en unes condicions molt més laxes.

Sancions per l’incompliment de la normativa de funcionament de la cadena agroalimentària

Establiment d’una regulació pública per a la millora de les relacions en la cadena alimentària és un primer pas, però si quan s’incompleix es mira a una altra banda no serveix de res. Per eliminar les pràctiques comercials deslleials i abusives és necessari articular mecanismes legislatius i sancionadors efectius, que abordin el desequilibri entre l’atomitzat sector productor i l’altament concentrat sector industrial i l’oligopolístic sector de la distribució. Cal també incorporar excepcions en l’aplicació de la normativa de la competència per al sector agrari, per evitar que pagesos i ramaders hagin de vendre sistemàticament sota preus de cost.

D’altra banda, cal establir mesures que facilitin l’organització dels productors que ho vulguin, per augmentar el seu pes dins la cadena alimentària.

Sostenibilitat ambiental i social. Lluita contra el canvi climàtic

La lluita enfront del canvi climàtic i la millora del medi ambient han d’afrontar-se tenint en compte les particularitats del nostre clima i no només sota els plantejaments de països del nord d’Europa. L’estalvi i l’eficiència energètica, la modernització de regadius, la reducció del desaprofitament d’aliments, els sistemes de gestió de residus, subproductes i envasos, etc, han de dissenyar-se des de la perspectiva de la sostenibilitat social, tenint en compte les particularitats del sector agrari. Per preservar la biodiversitat resulta essencial reconèixer el dret dels agricultors a conservar, intercanviar i vendre llavors de varietats locals, la qual cosa permet a les explotacions reforçar la seva resistència a les pertorbacions exteriors i als canvis climàtics i ambientals.

A més no és pot oblidar mai que pagesos i ramaders han estat, son i seran un dels principals garants de la conservació del territori, perquè hi viuen i en viuen, per tant, no se’ls pot criminalitzar ni augmentar-ne les càrregues en temes com la prevenció d’incendis, la gestió de les dejeccions o dels animals morts.

Cal eliminar les barreres administratives i «polítiques» entre estats membres de la UE

Actualment encara hi ha barreres que impedeixen l’intercanvi comercial àgil. Cal, per exemple, unificar criteris de creació i funcionament empresarial, simplificació administrativa, equiparació d’obligacions, certificacions, etc.

D’altra banda, s’ha de demanar als estats membres actuacions efectives en relació a la creació de l’anel•lada «Finestreta única».