Unió de Pagesos s’ha adreçat formalment a l’Autoritat Catalana de la Competència perquè investigui una possible alteració de la competència en els mercats de l’oli d’oliva, l’avellana i del vi en origen. El sindicat ja va alertar el març passat que des de fa anys s’està produint a Catalunya i a l’Estat espanyol una situació de greuge important per a la pagesia productora d’aquests sectors, ja que són els que reben els preus més baixos dels països de la Unió Europea, i en alguns casos, de la resta del món, i que, com a conseqüència, l’hi impedeix rendibilitzar adequadament les seves explotacions i dur a terme la innovació necessària per al seu futur.

Per al sindicat, el fet que productes de la mateixa qualitat comercial obtinguin en el mercat espanyol preus significativament més baixos que a la resta de països productors és un indici clar de que els diferents agents que hi actuen, com la gran distribució i sectors de l’agroindústria, alteren la competència del mercat agroalimentari. Aquests indicis són prou contundents perquè les administracions competents, tant l’Autoritat Catalana de la Competència a Catalunya com la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència a l’Estat espanyol, iniciïn d’ofici una investigació sobre aquest comportament anòmal del mercat.

En el cas del vi, les dades de la Comissió Europea fan palès que des de l’any 2002 fins el 2012 els preus del vi negre pagat al productor de l’Estat espanyol en euros per grau alcohòlic volumètric (€/ºvol/Hl) han estat pràcticament sempre per sota del preu del mateix vi produït a Itàlia, i molt per sota del preu del mateix vi produït a França, amb diferències que han arribat a ser del 100% (2,5€/ºvol/Hl de diferència). En el cas del vi blanc, els preus a l’Estat espanyol encara han estat més constants en el seu baix nivell, sempre per sota dels preus italià i francès des de l’any 2000 fins el 2012. El preu del vi blanc francès al productor s’ha anat pagant de 3 a 5,5€/ºvol/Hl; a Itàlia, de 2,3 a 5,25€/ºvol/Hl, i finalment, a l’Estat espanyol, d’1,6 a 3,8 €/ºvol/Hl, amb preus, per tant, a França i a Itàlia, que han multiplicat per dos i per tres les cotitzacions espanyoles.

Pel que fa a l’oli d’oliva, segons dades recollides pel Comitè Oleícola Internacional (COI) dels preus pagats als oleïcultors a Itàlia, Grècia, Tunísia i Espanya durant les campanyes 2012-2013 a 2014-2015, el preu de l’oli d’oliva verge extra a l’Estat espanyol s’ha situat sempre molt per sota del preu italià, i la diferència s’ha anat agreujant. En gran part d’aquest període s’ha situat per sota del preu de Tunísia, i en la campanya 2013-2014 també es va situar per sota del preu de Grècia; per tant, va resultar el preu més baix de tot el món en aquella campanya.

Pel que fa a la fruita seca, tot i que en determinats períodes el preu de l’ametlla espanyola s’ha situat per sota del preu de la provinent dels Estats Units, l’avellana és el producte que pateix una major disfunció del seu mercat a l’Estat. D’acord amb les dades publicades per diferents llotges de Turquia, el preu de la Llotja de Reus i el preu mitjà de l’avellana en origen publicat per l’Institut de Servei pel Mercat Agroalimentari de l’administració italiana (ISMEA), tots recollits setmanalment des del 2012 pel departament d’Agricultura, mostren com des del 2012 fins a l’actualitat el preu de l’avellana, segons la Llotja de Reus, sempre ha estat per sota del preu de Turquia i del preu d’Itàlia. Les diferències han oscil•lat entre el 20% i el 60% i s’han agreujat especialment en aquesta darrera campanya 2014-2015, amb decalatges de 2,5€/Kg closca d’avellana.