Benvolgut Sr. Josep Maria Pelegrí, Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, som un grup de pastors i pastores de Catalunya que ens posem en contacte amb vostè mitjançant aquesta carta, alhora que la difonem públicament al conjunt de la societat en general, per intentar explicar-li els nostres temors i esperances vers al futur de la ramaderia extensiva i de la continuïtat i relleu generacional de l’ofici de pastor.

Ho escrivim amb desconfiança i por, la mateixa que acompanya a la majoria d’aquells qui immersos en un sistema d’ajuts públics per sobreviure segueixen vivint un present i un futur incert. L’experiència ens diu que res podem esperar dels qui manen i ordenen des dels despatxos sobre un sector primari que ha fet evolucionar el conjunt de societats arreu del món, però que aquí, en aquest bocí de terra entre els Pirineus i la mediterrània, s’ha menystingut, desprestigiat i desvalorat fins a límits insospitables, amb l’objectiu és clar, de progressar, cap a un país d’exportadors i explotadors turístics, on la pagesia familiar, els ramats, l’artesania alimentària, les races autòctones, la sobirania alimentària, semblen no tenir sentit ni futur.

Tot i així, ens atrevim avui a escriure’l i a interpel·lar-lo a vostè i al conjunt de la societat, tot i que sabem la seva resposta, permeti’ns que li fem algunes preguntes…

Amb la nova PAC (Política Agrària Comuna) ens sorgeixen dubtes que ja arrosseguem anys i panys, però que ves per on, potser ara, malauradament, ens toca més les costelles a aquells qui ja no tenim poc o res per perdre i molt a guanyar, la continuïtat dels pastors i la incorporació de futurs pastors i pastores.

Disculpin si alguns dels termes amb els que ens expressarem a continuació són massa tècnics i embarbussats, prou ens costa a nosaltres entendre el llenguatge de tanta parafernàlia burocràtica de decrets, normes, circulars i estudis, que faria avorrir fins i tot un llicenciat en dret. I és que encara és hora de que algú, siguin els funcionaris de les oficines comarcals, o els enginyers dels sindicats agraris tinguin una visió comuna i conjunta de com s’aplicarà aquesta nova normativa que posa en joc el futur de la ramaderia extensiva a la península.

Sabem que el marc normatiu i els continguts de la política agrària i els plans de Desenvolupament Rural per el pròxim període del 2015-2020 es negocien a Europa, gairebé amb nocturnitat i «alevosia», doncs la nova PAC (que ha estat denunciada i impugnada formalment per Unió de Pagesos i Grups d’Acció Local d’arreu de l’estat espanyol) es va començar a aplicar el passat 1 de març, i encara ara no saben com desplegar el paquet normatiu, i si ho saben, si us plau, facin-s’ho saber…”