Unió de Pagesos adverteix del previsible greuge i malbaratament dels ajuts per al sector lleter que tant la Unió Europea (25,5 milions d’euros) com el ministeri d’Agricultura destinen per combatre la crisi del sector en el cas que el repartiment es faci per vaca i no per litre produït, ja que els rendiments per vaca són molt dispars dins la ramaderia de l’Estat, i d’aquesta manera s’ignorarien els costos de producció. El pròxim dimarts 22 de setembre hi ha prevista una reunió entre la ministra d’Agricultura i representants de les comunitats autònomes per debatre els criteris de repartiment dels dos ajuts.

Pel que fa al repartiment de l’ajut europeu, Unió de Pagesos recorda que a l’Estat espanyol el rendiment mitjà és de 6.500 litres de llet per vaca i any, mentre que a Catalunya és de 9.527 litres per vaca i any; això suposa que per cada euro d’ajut que es destini a una vaca, en aquelles explotacions amb rendiments propers a la mitjana espanyola l’ajut seria de 0,015 cèntims per litre i euro. En canvi, per cada euro destinat a una vaca amb producció mitjana de Catalunya, suposaria un ajut de 0,010 cèntims per litre i euro. D’aquesta manera, en cas que l’ajut sigui per vaca, l’ajut per litre a la producció mitjana espanyola seria un 50% superior a l’ajut per litre a la producció mitjana catalana.

L’any 2009 es va repartir l’ajut de 12,79 milions d’euros a un tant per cada quilo de quota làctia, ja que es va tenir en consideració que la crisi afectava a tot el sector lleter.

Per a Unió de Pagesos, una vegada acabat el sistema de quotes, ara el més raonable seria repartir l’ajut per litre produït durant un període determinat, i es podria plantejar un llindar de litres per explotació.

D’altra banda, l’ajut estatal (amb fons espanyols) per al sector que prepara el ministeri d’Agricultura, es planteja per a les explotacions que han obtingut preus per sota de cert llindar (podria ser per sota de 25 cèntims per litre), en considerar-ho com a indicador de les explotacions més afectades. El sindicat recorda que, en molts casos, aquest preu tan baix ha estat el resultat d’actituds presumptament especulatives i abusives per part d’algunes indústries làcties i empreses distribuïdores que, amb la manca de quotes i la situació de sobreproducció, han aprofitat per imposar preus excessivament baixos al productor, mentre ells han pogut obtenir un important rendiment amb la venda de llet líquida i altres productes que obtenen de cada litre de llet, com la mantega i altres; o bé ha permès a la gran distribució un augment de negoci en posar la llet com a producte reclam al client.

El sindicat considera que, per sortir al pas de la crisi ramadera, es poden contemplar aquests ajuts d’emergència, però no es pot entrar en un seguit de crisis provocades en el sector ramader a causa del mal repartiment del valor a través de la cadena, o directament a causa de presumptes abusos. A més, tant en el cas de l’ajut europeu com en l’estatal, a més del preu percebut s’hauria de contemplar també el cost de producció.

Per al sindicat, cal fer canvis en tots els operadors de la cadena, i que els productors segueixin el camí cap a una major organització.