La verema ja s’acaba i només queden aquelles varietats de maduració tardana que fan patir…, perquè estem a la tardor i hem de veure si el temps aguanta.
A banda d’això, i amb dades oficials provisionals, la verema s’estima que baixarà al voltant d’un 10% respecte l’any passat, què va ser una mica superior a la mitjana. A 5 d’octubre s’havien veremat 414.405.239 quilos, un 8,28% menys que a les mateixes dates de l’any passat.

Segons hem pogut constatar, la variabilitat ha estat la tònica d’aquesta campanya, perquè les diferents varietats no han respost de la mateixa manera en terrenys proxims. És evident, també, que la sequera persistent dels passats hivern i primavera, ha determinat la producció, així com, en menor mesura, el fred i la pedra, especialment virulenta en una part de la Terra Alta a finals d’agost.

Les previsions de collita sembla que s’han complert, encara que enguany no hem disposat dels mostreigs oficials. I malauradament, les sospites o recels d’estancament de preus sembla que també es compleixen. Per ser rigorosos, cal dir que presenten una lleugera tendència a l’alça d’un 3-4%, a causa, principalment, de que l’oferta de raïm és més curta. Tot i això, encara es queden lluny d’una Denominació d’Origen preuada. Així doncs, el títol d’aquest article vol calcar la qualificació d’una classe de primària, amb un «progressa adequadament, però necessita millorar’. Precisant una mica més els preus, indicar que els del raïm blanc són diferents en funció de la varietat i el grau, i oscil•len entre els 0,33 i 0,39 euros/quilo o quiloº, depenent del comprador, i reservant aquesta banda alta a partides de raïm de grau molt alt o ecològic. Fins i tot es supera aquest preu en petits elaboradors que proporcionalment compren poc raïm.

Pel que fa a la resta d’operadors, aquests últims cinc anys ha succeït un fet curiós: els que fins ara jugaven un paper més secundari, comprant el raïm sobrant, que venien posteriorment com a vi base o vi tranquil, ara estan al mateix terreny de joc que les empreses elaboradores tradicionals buscant una posició de fortalesa davant el seu futur client, i provocant una competència per la compra de raïm que porta a aquesta petita tendència a l’alça en el preu.

No podem obviar tampoc l’eina imprescindible que ha suposat la targeta vitícola en aquesta qüestió. Aquest escenari de competència, i de més transparència, ha ajudat també a què es compleixi de forma majoritària, però no total (encara hi treballem), la Llei per la millora del funcionament de la cadena alimentària, que obliga a formalitzar contractes escrits amb els productors i al pagament del raïm a 30 dies des de la data d’entrega.

Tot aquest moviment fa que ja no tinguem una foto fixa del sector com fa uns quants anys enrere. Quelcom es mou i ho hem de fer jugar a favor nostre. Siguem madurs, compromesos i exigents amb el nostre producte i amb el seu preu, siguem honestos i coherents, i sempre, sempre valents.