L’organització agrària JARC-COAG ha exigit a la Consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, una defensa de les explotacions agràries professionals a la comarca del Baix Llobregat i el seu Parc Agrari. Aprofitant la trobada d’aquesta tarda de Serret amb membres del Plenari del Parc Agrari del Baix Llobregat, l’entitat li ha entregat un escrit en el qual es reclamen mesures perquè els productors de la zona vegin ateses les seves necessitats.

En el document, es posa de manifest que l’Administració no ha apostat ni ha defensat prou el sector a la comarca, de forma que els productors estan disconformes amb les polítiques que els afecten i les explotacions professionals se senten abandonades per les administracions.

A més, JARC-COAG denuncia que al Parc Agrari no hi és representat el conjunt del sector de la comarca ni les explotacions professionals se senten representades perquè s’obliden les necessitats dels productors i productores. L’entitat considera que aquest territori s’està convertint en un parc públic, en què no es respecta la feina empresarial i productiva de les explotacions.

En perill la continuïtat de l’activitat agrària

JARC-COAG adverteix que està en perill l’agricultura a la comarca del Baix Llobregat per quatre factors destacats, que afecten el treball de les explotacions, la seva viabilitat i el relleu generacional.

• Pressió per ser una àrea periurbana. Al Baix Llobregat i zones similars, la pressió de ser dins una àrea periurbana limita els intents d’exercir professionalment l’agricultura. Cap de les administracions competents no hi fa res, confonent agricultura professional i recreativa i un Parc Agrari amb un parc d’accés lliure i públic.

• Infraestructures. Aquestes i els serveis no ajuden a facilitar l’activitat. En una àrea fortament urbanitzada, els vials i les vies de comunicació han perjudicat greument el territori. Tampoc es facilita una millora de les infraestructures de regadiu.

• Fauna salvatge. Afecta la viabilitat econòmica de l’explotació. En una sola nit, es pot perdre el 25% dels ingressos esperats anuals. Les decisions sobre la gestió es prenen d’esquena al sector.

• Relleu generacional. En el cas del Baix Llobregat, és especialment destacable perquè hi conflueix l’alta presència de l’horta – que és extremadament dedicada –, unes polítiques que afavoreixen la baixa o nul•la rendibilitat i l’escassa capacitació de les persones joves per a tirar endavant aquest relleu.