Unió de Pagesos valora positivament l’aprovació prevista aquesta tarda en el ple del Parlament català de la Llei de representativitat de les organitzacions professionals agràries, tramitada en lectura única, i que estableix unes eleccions dels professionals agraris al camp més directes i transparents.

L’entrada en vigor d’aquesta llei preveu la desaparició de les quatre cambres agràries actualment existents a Catalunya, així com la celebració d’eleccions al camp amb una circumscripció única, amb candidatures d’organitzacions agràries, no de persones com fins ara; amb un mínim de 15% de representativitat per poder-hi concórrer.

El 15 de juny del 1977, dia de les primeres eleccions democràtiques a l’Estat espanyol, també va ser el dia en que l’Estat va publicar el decret de les noves cambres agràries, que haurien de substituir el model d’organització del franquisme. Però era una còpia literal del que regia al sindicat vertical al sector agrari, una continuació de les Hermandades sindicales de labradores y ganaderos, que es van posar en marxa després de la Guerra Civil.

Amb l’arribada de la democràcia, Unió de Pagesos, sindicat constituït el 1974, va lluitar per trencar amb el model sindical corporatiu del franquisme i que comptava amb el suport dels tecnòcrates espanyols de la Transició per mantenir les cambres agràries tal com estaven.

Unió de Pagesos va fer boicot a la convocatòria de les primeres eleccions a cambres agràries del 1978 al considerar que perpetuaven el poder de l’antic règim al camp; l’abstenció va ser del 80% i es va aconseguir que les cambres agràries no renasquessin a Catalunya. La llei de règim jurídic del 1986, la primera democràtica al camp, i dues sentències del Tribunal Constitucional van definir la Llei de cambres agràries del 1977 com a “preconstitucional, predemocràtica i anticonstitucional”.

Les primers eleccions sindicals agràries democràtiques i lliures a l’Estat es van fer a Catalunya el 1994. Des de llavors, a Catalunya se n’han celebrat cinc més.