Els representants de JARC-COAG s’han reunint amb eurodiputats de diferents partits polítics, amb l’objectiu de fer un pas més per aconseguir que Europa tingui molt més en compte els pagesos i ramaders per establir les mesures de gestió de mercat i les actuacions davant de pertorbacions del mateix. Actualment, com està demostrant el bloqueig rus a importacions agroalimentàries europees, els productors en surten greument perjudicats.

Durant les darreres setmanes s’han reunit amb l’eurodiputat de CDC (Ramon Tremosa), el d’ICV (Ernest Urtasun), el d’UD (Francesc Gambús), el d’ERC (Josep Ma. Terricabras) i el del PSC (Javier López), i a finals de setmana ho faran amb el del PP (Santiago Fisas). Fins ara, tots s’han compromès a traslladar les peticions de JARC-COAG a la Comissió Europea, les mateixes que l’organització agrària ha fet arribar amb anterioritat al Ministeri i al Departament d’Agricultura. Aquest fet és important, ja que lamentablement no hi ha cap representant català dins la Comissió d’Agricultura del Parlament europeu, malgrat tots coincideixen que els sector agroalimentari és clau per l’economia catalana [1].

A nivell general s’ha exposat que cal urgència en la detecció de pertorbació de mercat i mesures ràpides, perquè el producte agrari perible no pot suportar les lentituds a que ens tenen acostumats.

També es demana que les mesures siguin finançades íntegrament per la UE, i es denúncia que finalment només es destinaran 55 M€ en ajudes d’urgència per al sector de fruites i hortalisses, dels 175 M€ inicialment plantejats. El suposat recolzament es planteja massa tard, amb uns preus ridículs que no arriben al pagès i amb sistemes de retirada gens eficients. El sistema actual a través de les Organitzacions de Productors no funciona, perquè les compensacions no arriben als productors, i en el millor dels casos els preus no cobreixen ni el 70% dels costos de producció.

David Borda, Cap sectorial de fruita dolça de JARC-COAG, insisteix que el sistema de retirada de no collita ha de ser un mecanisme tan vàlid com d’altres existents, que actualment monopolitzen els comercialitzadors en benefici propi. En cas de col•lapse al mercat, cal evitar els costos de collita, transport, manipulació, emmagatzematge o transformació quan la destinació final és la destrucció o lliurament de franc a determinades entitats, que sortosament estan ja més que abastides d’aquest tipus de producte. Demana també la inclusió d’altres formes de retirada com la destinació a l’alimentació animal, el compostatge o la biodegradació.

A més, indica que cal que els preus de retirada repercuteixin d’igual manera en tots els productors, pertanyin o no a Organitzacions de Productors. No pot ser que els darrers percebin encara menys. A més, és essencial que els valors utilitzats per determinar les compensacions siguin reals, ja que els preus de retirada actuals son molt inferiors al cost de producció promig dels darrers anys [2].

Respecte al sector porcí català, com a conseqüència del bloqueig rus el preu que percep el ramader s’ha situat per sota dels costos de producció, establert en 1,15 €/Kg. de mitjana en el que va d’any. Des de principis de juliol el preu en origen ha caigut un 26%, d’1,48€/kg (animal viu) a 1,09 €/kg a la darrera setmana d’octubre [Dades Mercolleida]. Per tant, una explotació mitjana a Catalunya està perdent uns 1.540 €/setmana [3].

A més es dóna la paradoxa que el preu al consumidor s’ha incrementat, situant-se quatre vegades per sobre del preu que es paga al productor (5,29 €/Kg de mitjana a l’octubre – Dades IPOD) [4]. Evidentment, això desincentiva el consum quan més caldria i tira per terra qualsevol campanya de promoció que es pugui fer.

En Jaume Bernis, responsables de porcí de JARC-COAG, ha plantejat el que la setmana passada ja traslladà a representants del Ministeri d’Agricultura, que es concreta en les següents actuacions:

1. Mesures de mercat que afavoreixin la recuperació dels preus del porcí en origen, tals com l’emmagatzematge privat de la carn de porc o restitucions a l’exportació.

2. Actuacions que fomentin el reequilibri de la cadena de valor en el sector porcí, mitjançant el foment de pràctiques comercials justes i amb iniciatives com la decretada a França de renegociació obligatòria de preus entre productors i indústria, davant l’increment del cost lligat a l’alimentació animal.

3. Programes de promoció que potenciïn el consum, tant a nivell estatal com en la UE i altres mercats exteriors, i que incideixin en l’obertura de mercats alternatius al de Rússia.

4. Reducció dels costos de producció mitjançant el foment de la producció d’energia en les pròpies explotacions porcines. Després de l’alimentació, el cost energètic és el cost de producció més important. Les explotacions porcines produeixen una sèrie de subproductes (cadàvers, purins, etc), que podrien revaloritzar-se i emprar-se en la generació d’energia aplicable en la pròpia explotació, evitant així el cost de gestió d’aquests subproductes i repercutint de manera positiva al ramader i al medi ambient.

Durant les reunions també s’ha demanat que els acords comercials amb tercers països no han de tenir el sector agrari com a moneda de canvi. No és acceptable la importació de productes produïts en condicions més laxes que les establertes a la UE, ni amb mètodes que no pot emprar el sector productiu europeu. Cal garantir el principi de preferència comunitària.