JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) ha traslladat al Departament d’Empresa i Ocupació al•legacions a l’avantprojecte de Llei de Cooperatives, per tal d’aconseguir que els agricultors i ramaders que pertanyin a una cooperativa tinguin millors condicions en la relació amb la mateixa.

En concret, l’organització agrària ha demanat que, en cas de produir-se la baixa d’un soci aquest mantingui l’obligació de respondre de les inversions fetes i no amortitzades per la cooperativa, però que a l’import de la inversió es dedueixin els ajuts públics que la cooperativa hagi pogut rebre per realitzar-la. No té sentit que un productor hagi de fer front a uns pagaments que la cooperativa en realitat no ha hagut d’assumir.

D’altra banda, s’ha sol•licitat que es cerquin solucions per als casos en que un membre de la cooperativa produeixi un bé que aquesta no pugui tractar adequadament. Actualment aquesta situació obliga al productor a deixar la cooperativa. JARC posa com a exemple el fet que hi ha pagesos i ramaders que han optat per fer una part de la seva producció ecològica, però es troben que si la seva cooperativa no té aquesta línia, no poden entregar el seu producte ecològic a un tercer ni la cooperativa pot pagar-los el valor afegit del seu producte.

Respecte a l’esborrany de Decret pel qual es planteja regular el funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives, JARC celebra que les propostes que va presentar i van ser incorporades al dictamen del CETESC, hagin estat majoritàriament acceptades. Inicialment, l’Administració de la Generalitat plantejava un marc de control molt estricte, que hauria dificultat molt la gestió de les mateixes, reduint molt la seva capacitat de respondre de forma ràpida i eficient a les necessitats de l’entitat.

Les aportacions més destacades que han estat acceptades són les següents:

– Que es permeti un màxim anual per a l’aportació de garanties o percentatge que pot ser objecte de pignoració enlloc de demanar autorització per cada actuació concreta. Això dota l’entitat de major agilitat i marge d’actuació en la gestió, malgrat la supervisió de l’Administració.

– Que es substitueixi l’autorització de les garanties o pignoracions existents, abans de l’aplicació de la norma, per la comunicació a l’Administració. Amb aquesta millora es vol evitar que s’hagin de cancel•lar i tornar a negociar les condicions establertes amb entitats financeres.

– Que es perllongui el període transitori d’adaptació a la nova normativa, que inicialment finalitzava el 31 de desembre de 2016. Es podrà postposar fins el 31 de desembre de 2018, de forma excepcional, amb el vist-i-plau de l’Administració i amb el compliment de certs compromisos.