El proper dissabte 6 de juliol, les cooperativistes catalanes celebraran a la Plaça Santa Madrona del Poble Sec (Barcelona) la Diada Internacional del Cooperativisme. Una cita que l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) ja va promoure el 1923 i que a casa nostra es festejava massivament durant els anys 30. La trobada, que tindrà lloc al vespre en forma de sopar popular i concert, servirà per recuperar l’esperit històric del moviment, però també per demostrar que avui, en l’any 2013, l’opció cooperativista s’aferma com un model empresarial capaç de superar el capitalisme.

Amb el lema «les cooperatives ajuden a construir un món millor», l’any 2012 es va celebrar arreu del món l’Any Internacional de les Cooperatives, declarat oficialment per l’Organització de les Nacions Unides. Al llarg d’aquells mesos, el moviment cooperatiu català va reivindicar aquest model d’empresa, més sostenible, democràtica i resistent a la crisi que les empreses convencionals. Amb dues xifres: al món, gairebé 1.000 milions de persones són sòcies d’alguna cooperativa i aquest moviment ha estat capaç de generar un 20% més d’ocupació que les empreses multinacionals.

Recollint l’impuls d’aquesta efemèride i a l’empar de la primavera barcelonina, un grup de cooperatives catalanes han decidit recuperar el Dia internacional del cooperativisme, una cita celebrada històricament el primer dissabte de juliol i que a casa nostra el franquisme va estroncar. La idea en què s’inspiren és senzilla: organitzar una jornada de celebració del moviment cooperatiu a l’espai públic per fer pedagogia dels valors i principis cooperatius -l’autoajuda, l’autoresponsabilitat, la democràcia, la igualtat, l’equitat i la solidaritat- i mostrar com altres maneres de fer economia no només són possibles, sinó que són reals. Es tracta, doncs, de tornar a projectar sobre aquesta data el simbolisme que havia tingut als anys trenta i explicar a les veïnes del barri i del país per què, com diu el lema de l’Aliança Cooperativa Internacional d’enguany, “L’empresa cooperativa es manté forta en temps de crisi”.

Les impulsores d’aquesta cita han constituït la Comissió per la Diada del Cooperativisme, que s’encarrega de traslladar cada any la diada als carrers i places del territori català. Enguany han organitzat pel vespre del 6 de juliol, amb la col·laboració de l’assemblea Cooperasec, un sopar a l’aire lliure, acompanyat d’alguns parlaments, de la lectura del Missatge de l’Aliança Cooperativa Internacional i d’una actuació musical. L’objectiu de la trobada, tal com explica el bloc www.diadacooperativisme.blogspot.com és propiciar un context lúdic perquè les assistents comparteixin projectes, es diverteixin i, alhora, s’afirmin com a cooperativistes de treball, consum, habitatge, serveis, ensenyament… en un context en què el model econòmic i empresarial dominant només pot generar situacions de crisi i de pobresa tan asfixiants com la que estem patint.

En conjunt, una cinquantena de cooperatives, de diferents branques, s’han adherit a la crida per celebrar la Diada Internacional de cooperativisme i han informat que participaran en aquesta primera edició. La iniciativa també ha obtingut el suport d’entitats relacionades amb el moviment cooperatiu, com la Fundació Roca i Galès, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Fundació de Cooperadors de Mataró, la Xarxa d’Economia Solidària, el Grup Clade i el setmanari Directa, entre altres.

El batec del moviment cooperatiu català

A l’actualitat, a Catalunya funcionen més de 4.500 cooperatives, que proveeixen un ventall extens de serveis i productes i són presents en la majoria dels sectors econòmics i socials. Una bona mostra d’això és, per exemple, el creixement exponencial de la cooperativa Som Energia, que amb només tres anys de vida ha començat a esquerdar l’oligopoli de les comercialitzadores elèctriques a casa nostra i ja ofereix energia verda a 8.570 sòcies.

En el camp de les finances, el moviment cooperatiu també trepitja fort: la cooperativa de serveis financers Coop57 ha vist créixer un 35% les aportacions de les seves entitats i persones sòcies, i, per una altra banda, el projecte Fiare està fent els últims tràmits per convertir-se en la primera banca ètica i cooperativa de l’Estat espanyol. Les assegurances també disposen d’un gestor cooperatiu: el projecte Arç, que ja fa trenta anys que ofereix assegurances ètiques i solidàries i opera amb valors cooperatius. A més, s’estan desenvolupant nous instruments de finançament i de crèdit cooperatiu com ara el Grup d’Inversors Cooperatius (GICOOP), el projecte FES GEST Catalunya o grups locals d’inversors.

I a aquesta malla, cada dia més espessa, cal sumar-hi tots els projectes que neixen i que aposten per la fórmula cooperativa per cobrir necessitats ben diverses: com Quèviure i Altermercat, dedicats a la distribució de consum responsable i cooperatiu; la revista ‘Alternativas Económicas’, que segueix l’estela d’altres mitjans cooperatius com ‘Contrapunt’, ‘Fet a Sant Feliu’, o la publicació estatal ‘La Marea’, i la cooperativa Labcoop, que ha sorgit precisament per donar suport a l’emprenedoria social cooperativa.