L’organització agrària s’ha reunit avui amb els representants de CIU per demanar que no es permeti incloure cap “pacte entre les parts” ja que això desvirtuaria el sentit d’una Llei que pot ser revolucionaria per al futur del sector productor

JARC ha reclamat que la nova Llei de Morositat estableixi el termini de pagament dels productes agroalimentaris així com un règim sancionador per aquelles empreses que no els compleixin, ja que es tracta d’una eina que pot aportar molta liquiditat al sector productor i per tant garantir la seva viabilitat i continuïtat. Els responsables de JARC s’han reunit avui amb els representants de CiU per tal de demanar que en el debat de la Llei que es farà al Senat el proper 9 de juny no es permeti introduir cap punt que obri la porta a “la negociació entre les parts”, ja que no només desvirtuaria l’esperit de la Llei, sinó que faria que deixi de ser una eina revolucionaria per al sector.

JARC, mitjançant COAG, s’ha reunit durant aquests darrers dies amb els representants dels diferents grups parlamentaris així com amb el secretari d’Estat del Ministeri de Medi Rural, Josep Puxeu, amb la finalitat de sensibilitzar-los sobre els plantejaments del sector. El secretari d’Estat s’ha compromès a defensar la necessitat que hi hagi un règim sancionador per a tota la cadena agroalimentària i evitar l’acord entre les parts, dos aspectes sobre els quals descansa el resultat final de la Llei de Morositat.

L’actual Llei 3/2004 permetia a la pràctica terminis de pagament abusius, i, per tant no era efectiva. El sector demana que el termini màxim per a productes frescos i peribles sigui de 30 dies i de 60 dies per als no peribles, a comptar des del lliurament del producte i no des de l’emissió de la factura com es proposa en el document inicial.

Així mateix, el sector demana la incorporació a les auditories de comptes, tant per a la Gran Distribució com per a la Indústria, d’un apartat que contingui el termini mitjà de pagament dels productes que adquireixen els seus proveïdors, amb l’objectiu de reforçar un sistema de control i seguiment.

Els terminis de pagament a la Gran Distribució, segons dades de la Central de Balanços del Banc d’Espanya, demostren que hipermercats i supermercats juguen amb un retard que ronda els 70-80 dies en terminis de pagament, quan en els nostres països veïns es mouen en terminis de 28-50 dies. Per la seva banda, l’agroindústria demora els pagaments entre 70 i 75 dies, el que perjudica el sector productor i repercuteix en la seva competitivitat i en la seva liquiditat.

En aquest sentit, cal assenyalar que hi ha pagaments com es el cas de la fruita que es poden fer a un any, d’altres de manera trimestral a partir del lliurament del producte o en el cas dels vedells i de la llet en terminis que van des dels 90 als 120 dies, fet que perjudica notablement la liquiditat del nostre sector i per tant la seva capacitat de maniobra.

JARC-COAG incideix en que la gran amenaça d’aquesta Llei és la incorporació de la possibilitat de la clàusula «llevat de pacte entre les parts», el que suposaria que els operadors imposarien les seves condicions als seus proveïdors i continuaria l’actual desequilibri en la cadena alimentària , que ja ha posat de manifest tant el Parlament Europeu com la Comissió. Aquest fet vulneraria l’esperit de la Llei i la convertiria en una norma absolutament inútil, en detriment de les baules més febles de la cadena.

Finalment, les organitzacions agràries i Cooperatives Agroalimentàries esperen que la Llei inclogui finalment l’establiment d’un règim sancionador per a tota la cadena agroalimentària, i no com fins ara que només existeix en els últims baules de la cadena a les transaccions amb el comerç minorista.

Per tot això, el sector insta els grups polítics, tant al Senat com al Congrés, a que aprovin una Llei que reculli els seus plantejaments i acabi amb el desequilibri actual al poder de negociació entre els diferents agents de la cadena alimentària.