Som les arrels d’un arbre sense fulles

M’he assabentat que en ZP demorarà el deute dels Ajuntaments durant un any, amb l’objectiu d’amortir la crisi que pateixen. Aquesta és una altra de les mesures del Govern estatal per a tapar forats. Perquè no ajornem els deutes de les empreses als bancs?

Perquè en lloc d’haver obligat als Ajuntaments a fer obres públiques – algunes força inútils- no els finançava per a cobrir els deutes que tenien? Hi ha empreses que han hagut de tancar, o que estan amb l’aigua al coll i que si rebessin aquests diners, les perspectives de futur canviarien i fins i tot no haurien d’enviar més treballadors a l’atur.

Perquè enlloc de pagar els famosos 400 euros per aturat, no donem incentius fiscals per a aquestes empreses? En cap moment aquests 400 tapaforats els asseguraran una feina al cap de sis mesos. En canvi, si aquesta persona treballa, generarà impostos i de pas no ens els hauran d’augmentar a la resta, als que treballem i patim la situació actual.

De cada cinc persones avui, una és aturada, una altra treballa a la Funció Pública i els altres tres treballen al mercat laboral. Realment aquests tres podem mantenir tota aquesta estructura en la que també hi cal afegir els jubilats i els subsidis? Durant quant de temps durarà això?

Fa dos anys la crisi del cereal va fer pujar els preus entre ells el del pa. Avui els productors de cereals hem tornat als preus de fa dos anys, però sorprenentment el pa es manté en el mateix cost. Vaja!

Per a produir cereals ens hi posem al mes d’octubre i els venem al mes de juliol. Just ahir vaig rebre una carta que ens els pagarien a 90 dies. Just per a pagar la benzina del tractor per a tornar a començar la campanya. Perquè nosaltres hem de comprar al preu que volen i vendre al preu que ens imposen?

Al món cada vegada som més gent a menjar, però els nostres productes baixen de preu. Com us alimentarem? Estem en una societat que mira documentals i que vol pagesos de postal, però en canvi volen menjar barat i a les nostres esquenes. I els productors ja no podem reduir més els costos.

Alhora, ningú col que les nostres explotacions siguin intensives, ni volem macro-granjes, però el fet és que a aquest pas, haurem de fer porcs en tres mesos, gallines en 30 dies i esprémer les vaques fins que ens donin 80 litres de llet diaris.

No volen que siguem pagesos sinó empresaris. Però el fet es que no som empresaris corrents, els que ho són, si la cosa no funciona poden reconvertir les seves instal·lacions en altres negocis. Nosaltres NO. Això és el que ens fa mesells (tossuts) i tot i perdre-hi encara continuem.

Des de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) mai hem apostat per cap color polític. Com sempre hem defensat a tot pagès independentment de l’organització agrària a la que estigui adscrit, i és per això que en una conjuntura com aquesta hem de demanar als nostres polítics que pensin amb els votants i no en els vots. No ha de fer por ser de dretes amb polítiques d’esquerres i a la inversa. Si és que això ens ha de beneficiar a tots plegats per a sortir d’aquesta crisi.

No pot ser que el sector agrari suporti el pes de la crisi amb aquests marges de guany inexistents. Al nostre sector es generen molts llocs de treball a tots els nivells i si la nostra societat és un arbre, sens dubte nosaltres en som les arrels i no volem que el govern hi posi fulles, sinó que ens mimi una mica més que nosaltres ja les farem créixer.