La Fundació del Món Rural aposta per un tractament diferenciat per als municipis rurals que s’adapti a les necessitats específiques d’aquests. Per a fomentar el debat i la reflexió al respecte, des del rigor i la recerca, la FMR ha impulsat l’“Estudi del règim especial dels municipis rurals de Catalunya”, elaborat per l’Institut de Dret Públic de la Universitat de Barcelona que ara en fa públiques les seves conclusions. Aquest informe pretén ser un nou element per promoure el debat públic al voltant de la especificitat rural i de què això es vegi reflectit en l’ordenament jurídic.

Des de molts petits municipis s’han fet esforços per a assumir els costos de molts serveis bàsics per a la població com escoles, llars d’infants, serveis d’assistència o fins i tot de transport, a més dels propis serveis de manteniment d’instal·lacions i infrastructures o serveis administratius. Tot això motivat en gran mesura pels nous reptes que han plantejat l’increment de població que han experimentat molts petits municipis protagonitzat en gran mesura pel turisme de caràcter estacional, o per la immigració o per haver esdevingut “dormitori” del pol urbà més proper.

Això ha suposat que s’hagin incrementat les demandes d’un finançament adequat per a aquests municipis per a fer possible la seva capacitat de resposta. La necessitat global dels ajuntaments de rebre un sistema de finançament suficient per als serveis que han de garantir, s’agreuja per l’especificitat del món rural que es caracteritza per la dispersió poblacional que encareix l’oferta i el manteniment dels serveis.

Aquest tractament diferenciat es fonamenta, llavors, en l’especificitat del món rural que fa mes costós econòmicament i organitzativament el manteniment de serveis en igualtat de condicions que al món urbà. Els petits nuclis de població, la seva dispersió, el major envelliment o el fenomen de les segones residències, entre altres elements, fan imprescindible que aquest tipus de municipi hagi de disposar de recursos suficients per garantir els serveis Alhora, aquest finançament específic és necessari també per evitar el seu despoblament, mantenir el territori i garantir el desenvolupament sostenible del país.

En el marc del nou Estatut

L’estudi ve a constatar, per una banda que el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya permet el desenvolupament d’un nou règim especial de finançament local i trenca amb l’uniformitat. Per una altra banda, la nova Llei de Governs Locals que encara està en avantprojecte i que substitueix l’actual llei municipal i de règim local, podria ser l’espai adient per incloure aquesta especificitat del món rural.

Propostes de l’estudi

Per pal·liar els dèficits que el règim general actual presenta respecte a aquests municipis amb trets de ruralitat que s’incloguin modificacions a l’hora de repartir els fons estatal i català per al finançament de les entitats municipals. En el cas de l’espanyol creu que s’han d’afegir nous criteris com ara la dispersió de la població, la plurinuclearitat o la superfície del terme municipal entre d’altres. A més, creu recomanable la creació d’un fons específic per a petits municipis que tinguin en compte les seves peculiaritats. Pel que fa al Fons de Cooperació Local català considera que caldria que criteris per a la distribució dels fons com plurinuclearitat dels municipis i la superfície del terme municipal haurien de tenir més pes. També es planteja altres mesures encaminades a modificar els impostos locals actuals o a crear-ne de nous per tal de millorar la capacitat recaptadora dels municipis rurals i adaptar-la a les noves necessitats.

La Fundació del Món Rural, tot i no coincidir amb totes les propostes, si que reivindica aquest tractament diferenciat i que es tinguin en compte criteris com dispersió poblacional i superfície, i considera que és important que es produeixi un debat polític al respecte, al qual espera que pugui contribuir l’estudi presentat.

L’abast de la ruralitat

Una de les primeres carències que detecta l’estudi és la manca d’una definició clara i inequívoca de ruralitat en l’àmbit jurídic que varia en funció de la llei o l’organisme de referència. Per això es recomana arribar a una definició jurídica que pugui superar la diversitat de la pròpia ruralitat, que empri criteris objectius i positius (no com a contraposició del que “no és urbà”). Amb tot, per poder conèixer l’abast que podrien tenir les propostes que fa l’estudi, si apliquem el criteri establert per la Llei de Desenvolupament Rural Sostenible la definició de municipi rural de petit tamany és aquell de menys de 5.000 habitants. Catalunya té un total de 743 municipis tenen menys de 5.000 habitants (un 78’54%) del total que tenen una extensió de 25.140,08 km2, que signifiquen el 78’30% del territori català. En conjunt hi viuen unes 790.049 persones, un 10’73% del total de població a Catalunya (segons dades del 2008).