Entre l’any 1973 i el 2005 l’espai agrari a Catalunya s’ha reduït en un 25% i ha passat de 1.046.502 ha a 784.096 ha, en un marc de desprotecció jurídica del sòl agrari enfront de la pressió urbanística i de les infraestructures. Diversos especialistes abordaran a la Universitat de Girona les alternatives possibles enfront de les actuals deficiències del marc legislatiu, planificador i de gestió a Catalunya al Seminari sobre la futura llei d’espais agraris de Catalunya que organitza la UdG i la Unió de Pagesos de Catalunya (membres de la Fundació Agroterritori) i que tindrà lloc demà dijous 17 i divendres 18.

Un dels casos més flagrants de pèrdua d’espai agrari es dóna a la regió metropolitana de Barcelona, on només hi resta el 39% del que hi havia fa 50 anys. En el període 1955-2004 s’ha perdut un 61% de sòl agrari, tot passant de 126.017 ha el 1955 a 49.126 ha el 2004. Aquesta disminució, no s’ha aturat els darrers 30 anys de democràcia. Pel moment, no s’ha elaborat un Pla Territorial Sectorial Agrari que delimiti per a tot Catalunya «els sòls d’especial interès agrícola que cal protegir especialment», malgrat que preveu la Llei de Política Territorial de 1983 i el Pla Territorial General de 1995. Sembla pertinent el desenvolupament d’un marc legislatiu que garanteixi la seguretat alimentària i productiva del país, la conservació de les millors terres, dels valors agropaisatgístics nacionals, del medi rural i de la biodiversitat cultural de Catalunya.

Al conjunt del territori de Catalunya, l’absència del Pla Territorial Sectorial Agrari té múltiples conseqüències greus. Actualment, el Pla Territorial de les Comarques Centrals, el Pla Director de la Garrotxa o el Pla Territorial del Camp de Tarragona, al•leguen que els sòls que qualifiquen d’especial protecció pel valor agrari només ho són de manera transitòria, fins que el Departament d’Agricultura no aprovi el Pla Sectorial Agrari. El Pla Territorial de Ponent no protegeix el sòl agrícola, al•legant que és el d’ús predominant. Així mateix, el Pla Director de l’Alt Penedès atorga al sòl agrari la protecció més baixa.

Simultàniament, la pressió sobre el sòl agrari s’incrementa, el Pla d’Infraestructures del Transport preveu 1.500 nous quilòmetres de carreteres i 1.100 quilòmetres de noves vies ferroviàries fins el 2026 amb una ocupació de 2.856 h de sòl, principalment l’agrícola. Altres exemples són el Quart Cinturó; l’impacte del Tren d’Alta Velocitat al conjunt de Catalunya; l’eix transversal ferroviari Lleida-Girona; el Camp de Tarragona esdevé un centre logístic amb infraestructures que transcorren per damunt del sòl agrari; la taca de creixement que preveu el Pla Director de la Conca d’Òdena que afecta una gran extensió d’espai agrícola; la nova carretera C-37 Vic-Olot (Garrotxa) que afecta la plana agrícola de la Vall d’en Bas; etc.

El Seminari sobre la futura llei d’espais agraris de Catalunya compta amb més d’un centenar d’assistents inscrits i es planteja a l’entorn de tres eixos de reflexió temàtica (planificació dels espais agraris, models de gestió de perímetres agraris delimitats i informes d’impacte agrari). Hi intervindran experts de fora de Catalunya –com ara Gilles Bertrand o Ségolène Darly de França– que donaran a conèixer experiències externes. Alhora, es plantejaran una seguit d’intervencions sobre la situació a Catalunya.

Dimecres, 16 de gener de 2008