La política i el sector porcí. Editorial de PORCAT

Durant els mesos de setembre i octubre, just abans de les eleccions a la Generalitat, PORCAT i altres associacions ramaderes van mantenir diverses trobades amb els representants polítics de tots les formacions, per fer-los arribar les inquietuds del sector ramader; els diferents partits, a la vegada, van transmetre els seus compromisos en cas de què forméssin part del Govern.

Ara ja tenim nou Govern i nou conseller d’Agricultura. És hora, doncs, de repassar algunes coses que es van parlar amb el Partit dels Socialistes de Catalunya.

D’entrada, cal donar per fet que aquest partit és conscient de la importància econòmica i social del sector porcí a Catalunya. No ens referim tan sols a què conegui les principals dades del sector –això no ho posem en dubte-, sinó que sigui conscients de què les seves polítiques han de ser coherents amb aquestes dades, i per tant han de defugir d’accions populistes mancades de visió de país.

Podriem resumir els principals reptes en 4 grans pilars. En primer lloc, el repte medioambiental. És ben sabut que la llei medioambiental, i concretament la llei d’intervenció integral, ha suposat molta paperassa i poca eficàcia. Cal una desburocratització urgent pels permisos mèdioambientals, i apostar per l’eina que podria permetre (fent-ne un bon ús) resoldre de forma eficaç molts problemes mediambientals: ens referim al consorci medioambiental GESFER. Cal una aposta eficaç per aquest consorci i defugir que es repeteixi la mala experiència de la burocratització de la que parlàvem.

En segon lloc el repte sanitari: actualment l’eradicació de la malaltia d’Aujeszky absorveix tot l’interès sanitari, però no hem d’oblidar que el control de Salmonella és un repte que cal començar a abordar. Més que una malaltia o una altra, el compromís dels polítics ha de ser el de reforçar les estructures sanitàries que treballen en el manteniment de la qualitat sanitària de les nostres explotacions.

En tercer lloc, la modernització de l’estructura de les explotacions, i especialment l’adaptació a la normativa de benestar animal, que sens dubte està començant a revolucionar totes les explotacions. I en quart i darrer lloc, el repte de mercat: en un món globalitzat, una potència com Catalunya no pot córrer el risc de perdre pistonada. Tenim una situació que és un repte i una oportunitat alhora. Cal tenir una bona productivitat, certament, però sense perdre de vista la posició relativa de Catalunya a l’Estat Espanyol, el pes dels nous països que han entrat els darrers anys a la Unió Europea, sobretot Polònia, i sobretot els grans competidors a nivell mundial, sobretot Brasil, que veuen a la Unió Europea com un mercat on col•locar la seva producció, ja que tenen uns costos de producció molt inferiors.

El sector porcí té un pes molt fort en l’economia catalana com per no donar-li un impuls decidit. L’estructura administrativa actual no està preparada per encarar amb garanties aquests reptes de futur, tal com ja ha manifestat PORCAT públicament. Caldria revisar moltes coses de l’estructura actual del Departament d’Agricultura, però la creació d’una direcció general de Ramaderia és segurament un tema indispensable. I no només crear-la, sinó dotar-la de responsables polítics i de tècnics que coneguin el sector i que tinguin una bona sintonia amb tots els productors i ramaders del nostre país.

Caldrà tenir en compte tots aquests reptes de futur per donar aquest impuls ferm i decidit.

Ricard Parés
Director