Les micotoxines són un problema persistent en el cultiu de cereals, i un aspecte a tenir en concepte especialment quan es tracta d’utilitzar-los per a alimentació animal. A la jornada, organitzada pel sindicat JARC, sota el nom “Cultius herbacis: micotoxines i noves tècniques de conservació del gra i del farratge, dins de la 143a edició de la fira de Sant Josep s’ha parlat de les possibles solucions per al cereal.

La jornada, que ha començat amb la benvinguda del Director de la Fira de Molllerussa, Poldo Segarra, i la presentació de la sectorial d’Herbacis de JARC, Lluís Viladrich, s’ha centrat en les possibilitats d’evitar que aquest element que apareix en els cereals pugui perjudicar als pagesos catalans. Viladrich ha explicat que “són fongs que cada cop tenen més repercussió al país, i compliquen la producció, no només de cereal, sinó també de la carn, ja que pot tenir incidència pel que fa al benestar animal”. La jornada ha comptat amb la ponència de 2 experts en la matèria. El primer ha estat el gerent d’Esporc, Xavier Solanes, que ha fet la seva exposició sota el títol “Micotoxines i la problemàtica que això ocasiona”.

Solanes ha explicat que les micotoxines són naturals tòxics produïts per fongs sota certes condicions de temperatura i humitat. Es produeixen durant tota la cadena de producció del cereal, abans de la collita, durant la collita i després de la collita durant l’emmagatzematge si les condicions són les adequades. Existeixen de diversos tipus i comporten molts problemes, sobretot, en alimentació humana i animal. Les micotoxines provoquen problemes digestius i reproductius en els animals, cosa que, òbviament, té una forta incidència econòmica, ja que, fins i tot, poden arribar a matar el bestiar.

Davant d’això, Solanes recorda que “tenim molt poques regulacions a nivell europeu, i per a les micotoxines més tòxiques només hi ha escasses recomanacions de la Unió Europea. Les conseqüències d’utilitzar cereal contaminat amb micotoxines tant per alimentació animal com humana té una repercussió directa en la salut. A més, pel sector de producció animal, poder alimentar els animals amb cereal amb baix contingut de micotoxines podria esdevenir una avantatge important davant altres països.

La segona ponència, sota el nom de “Noves tècniques de conservació del gra i farratge” ha anat a càrrec del responsable de BASF, Jorge Gallardo. Gallardo ha explicat que avui en dia l’eina més eficient per lluitar contra aquesta xacra és l’àcid propiònic.

Segons Gallardo, l’àcid orgànic “inhibeix el creixement de fongs i bacteris. Això fa que es conservi millor qualsevol aliment, ja que el cereal pot arribar a ser font de microbis si o es tracta”.

Gallardo destaca, sobretot, la seva rendibilitat econòmica. Apunta que, sobretot, pel que fa el cereal emmagatzemat, el propiònic evita haver d’invertir immediatament en el cost del assecatge, ja que “utilitzar els assecadors pot suposar entre 15 i 18 euros per tona. Amb l’àcid propiònic, es pot tractar el mateix cereal amb només 2 o 3 litres d’àcid, i per menys d’un euro i mig”.

Assenyala que d’aquesta manera es pot optar per deixar-lo assecar de manera natural, o bé, endarrerir el procés.