Davant la situació que estem patint tots els sectors empresarials i de rebot la gran majoria de treballadors, és ha dir tothom, és difícil fer entendre i transmetre les dificultats que hi ha hagut durant anys en el món rural, és a dir en activitats com l’agricultura i a la ramaderia.

Com a dona de pagès que pateixo i visc dia a dia les dificultats d’aquest món tan abandonat i menyspreat, voldria reivindicar avui, 15 d’octubre, dia dedicat a la Dona Rural que per poder tirar endavant ens cal:

-Un comerç just. Quan parlo del comerç just, faig referència a tots els productes; llet, carn, ous, blat, civada, fruita, hortalisses, fruits secs… que són productes de primera necessitat per a tothom i que el consumidor paga a preu d’or mentre per contra el productor no pot ni viure del seu treball.

-Que el consumidor tingui una bona informació de l’origen de cada producte i de les característiques que aquests tenen així com les normatives a les que està subjecte.

-Reclamar al Govern que encara que som uns sector minoritari i poc decisiu en períodes electroals, ens trobem en risc d’extinció perquè som un sector envellit i sense relleu generacional, ja que els joves no veuen futur en el camp i això posa en entredit la continuïtat de moltes explotacions. Per això reivindico que es pensi de nou a recuperar el nom del Ministeri d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per a que es doni veritable suport al sector que ho necessita.

-Que tots plegats valorem els productes de la terra, que darrera de cada producte hi ha molts factors que hem de considerar. I des del meu punt de vista, el més important és la conservació del nostre TERRITORI i de la gent que hi viu.

Vull també posar de manifest que els pagesos no som els causants de la contaminació del territori com ens volen fer creure quan ens acusen de la contaminació referent als nitrats. Deixen de costat que hi ha altres factors que també en són responsables en gran mesura, com ara les polítiques de fer fracassar l’explotació familiar agrària, els residus que generen les diferents poblacions, els adobs químics tant a l’agricultura com a la jardineria. Realment sabem quin ús tenen i com depuren les aigües brutes dels nostres pobles? Penso que tothom tenim una part de culpa, tant els responsables de la seva gestió com els que ens estimem més ignorar com funciona tot plegat.

I davant d’aquesta situació només queden dues sortides: tancar l’explotació ramadera i o agrària o treballar fora per conservar l’explotació.

Com a dona de pagès que sóc no puc només treballar a l’explotació sinó que he de treballar en una altra feina, però el pitjor d’això és que tots els que formem part de l’empresa agrària hem de fer el mateix per sobreviure ja que els costos són superiors a la suma del valor del producte tot i les subvencions que rebem de l’administració.

Aquesta situació no l’ha provocat la crisi general actual sinó que ja fa anys que nosaltres, totes les dones i homes que formem l’agricultura i la ramadera d’ aquest país, la patim i és deu a la pèssima gestió dels nostres governants. I ara hem arribat a un punt que es fa insostenible.

Què hem de fer? Tancar les granges? Abandonar els diferents cultius? Que tot vingui de fora? Quins controls fa l’administració del productes alimentaris que provenen d’altres països que no formen part de l’UE? És realment el millor per la nostre societat i el territori?

MONTSE PICAÑOL
Grup de Dones de JARC
Girona, 13 d´octubre de 2009