24/6/2003

Nota de la Generalitat de Catalunya

El Govern Català crea una comissió per fer el seguiment dels productes modificats genèticament

La Generalitat ha aprovat avui un decret amb l’objectiu d’establir el règim jurídic per a les actuacions d’utilització de productes trangènics a Catalunya
 
La Llei estatal que estableix el règim jurídic de la utilització confinada, l’alliberament voluntari i el comerç d’organismes genèticament modificats (OGM), aprovada l’any 2003, atorga determinades competències a la Generalitat de Catalunya en aquesta matèria.
 
El Govern català, a proposta del conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Josep Grau, ha aprovat avui aquest decret amb l’objectiu d’establir el procediment per atorgar les autoritzacions d’utilització confinada, i d’alliberament voluntari d’organismes vegetals genèticament modificats en tot allò que és competència de la Generalitat de Catalunya, així com també desenvolupar la vigilància i el control de les activitats autoritzades i dels organismes o els productes ja comercialitzats que en continguin o que se’n derivin, i imposar les sancions que corresponguin.
 
S’entén per utilització confinada qualsevol activitat per la qual es modifiquen genèticament uns organismes o per la qual aquests organismes genèticament modificats es cultiven, emmagatzemen, utilitzen, transporten, destrueixen o eliminen, emprant mesures específiques de confinament per tal de limitar el contacte amb el conjunt de la població i el medi ambient, i proporcionar-los un elevat nivell de seguretat.
 
S’entén per alliberament voluntari qualsevol introducció deliberada al medi ambient d’un organisme genèticament modificats, per a la qual no s’emprin mesures específiques de confinament per tal de limitar el contacte amb el conjunt de la població i amb el medi ambient i proporcionar-los un elevat nivell de seguretat.
 
En aquest sentit, per realitzar qualsevol operació amb aquests organismes o utilitzar per primera vegada instal·lacions específiques per a aquestes activitats, caldrà que es comuniqui prèviament al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
 
Cal assenyalar que en aquest decret es crea la Comissió Catalana de Bioseguretat, òrgan consultiu de l’Administració encarregat de rebre, analitzar i avaluar les sol·licituds amb caràcter previ a l’autorització de qualsevol activitats amb OGM, per tal que la seva utilització no suposi un risc per a la salut humana, ni per al medi ambient. Formaran part d’aquesta Comissió representants dels diferents departaments de la Generalitat implicats en aquesta àmbit, així com també hi podran formar part experts i assessors en la matèria.
 
El Decret preveu que abans del començament d’una activitat d’utilització confinada o d’alliberament voluntari, la Comissió demanarà als sol·licitants que elaborin un Pla d’Emergència que haurà de contenir les actuacions que s’hagin de dur a terme en cas d’accident.
 
Barcelona, 23 de juny de 2003
 
 
Decret pel qual s’aprova el règim jurídic per a les actuacions d’utilització confinada i d’alliberament voluntari d’organismes vegetals genèticament modificats a Catalunya.
 
1. Què regulem.
 
La utilització confinada i l’alliberament voluntari per produir organismes genèticament modificats (OGM).
Els processos inicials per produir OGM, s'han de dur a terme en laboratoris tancats, és el que es coneix legalment com a "utilització confinada" i l'acompliment d'exigències d'aquestes instal·lacions, està en funció del grau de risc de les plantes amb que es treballa. El següent pas, és portar aquestes plantes modificades al camp per poder-ne avaluar el seu comportament, és a dir, cal fer un "alliberament voluntari" (acceptat pel propietari).
 
No regulem la comercialització d’OGM, que correspon autoritzar-la a l’Estat prèvia conformitat del conjunt de la Unió Europea.
 
2. Com ho regulem.
 
A l’Estat espanyol, la responsabilitat administrativa d'autoritzar i fer el seguiment d'aquests processos és l'Administració Autonòmica, a la qual s'adreçarà la sol·licitud acompanyada d'un estudi detallat del procés d'obtenció que s'ha seguit en el laboratori, personal tècnic i científic que se'n responsabilitza, quantificar i justificar el grau de risc que es considera que aquest OGM pugui tenir per la salut humana i pel medi ambient, etc.
 
Els processos d’alliberament voluntari poden durar de 3 a 5 anys i, en aquest període, s'ha de demostrar que, a més d'obtenir els resultats esperats (panís resistent al taladre, etc.) no hi ha conseqüències per a la resta d'insectes ni produeix efectes nocius ni altera el genoma d'altre fauna (ocells, rosegadors, etc.), no s’alteren els microorganismes del sòl, no afecta a l'alimentació animal o no se’n derivin altres contaminacions, etc.
 
Si el nou OGM supera aquests períodes de prova, l'Administració de l'Estat membre, tramet la informació obtinguda a tots els 15 països de la Unió Europea. Si cap país hi veu inconvenients, es pot autoritzar la comercialització.
 
 
3. Perquè ho regulem.
 
El 14 d’octubre de 2002 va entrar en vigor una nova Directiva (2001/18/CE), sobre l'alliberament voluntari d'OGM, i on es regulen un seguit de qüestions fins ara inexistents (etiquetatge, informació al públic etc.), que ha estat adaptada a l'Estat espanyol a través de la Llei 9/2003, de 25 d'abril, de règim jurídic dels organismes genèticament modificats.
 
Així, s’ha considerat necessari desenvolupar la nostra pròpia normativa, on es crea una Comissió Catalana de Bioseguretat pròpia en atribució de les nostres competències. L’objectiu és poder resoldre les sol·licituds d'utilització confinada, d’alliberament voluntari i dur a terme la vigilància del comerç d'una manera àgil i immediata, sota la visió realista del territori, amb la participació de tots els Departaments implicats en la matèria, a més dels experts que hi puguin intervenir en cada cas, a l’hora que se’n regula el capítol d'infraccions i sancions com mesura coercitiva pels incompliments de les normes establertes.
 
 
4. Extensió actual dels OGM.
 
· Inicis: Anys setanta als Estats Units.
 
· Extensió actual: l’any 2000 representava més de 40 milions d’hectàrees i una proporció important en determinades produccions a nivell mundial, com la soja (36%), el cotó (16%) o el blat de moro (7%). Per països, els Estats Units (68%), Argentina (23%) i Canadà (7%) són els que compten amb major extensiu de cultius transgènics.
 
· La Unió Europea ha estat fins ara molt cautelosa, tot i que, l’any 1990 es va aprovar la normativa que regulava la utilització confinada i els alliberaments voluntaris dels OGM. A l’Estat espanyol només hi ha blat de moro transgènic i en una superfície poc significativa (el 5,75% de la superfície total). A Catalunya, una mica més (any 2002: 4.800 hectàrees, poc més del 10%).
 
· L’Estat espanyol va aprovar el passat mes de març cinc noves varietats de blat de moro transgènic per a la seva comercialització.
 
· Actualment, a Catalunya els alliberaments voluntaris són principalment en panís, tot i que també hi ha estudis d'arròs, blat, i alguna planta hortícola.


M�s informaci�n sobre biotecnologia



Con la excepci�n de las disposiciones legales, est� expresamente prohibida la reproducci�n y redifusi�n sin nuestro permiso expreso de todo o parte del material contenido en esta web, incluyendo como tal la hipervinculaci�n en p�ginas de marcos.